La Cantada a seques

La cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell passarà a dir-se la Cantada a seques. Com a subtítol hi dirà Festival de Cançó de Taverna i d'Havaneres de Calella. Sembla que la idea hauria sortit de l'anterior director, Francesc S. Carcassés. Per una banda pretenen divulgar, urbi et orbi, que de cantada nones n'hi ha una. Per l'altra releguen les havaneres a segon pla i les cançons de taverna –que vol dir una mica de tot– passen a dominar la cantada. Ja feia unes quantes edicions que les havaneres tradicionals anaven perden protagonisme. Els grups actuals volen cantar les seves cançons, siguin havaneres catalanes o boleros. En canvi la gent que va a Calella, en general, hi vol trobar l'essència que va portar fa 47 anys a crear la primera Cantada d'havaneres. En aquell moment es van salvar i l'esforç dels pioners va permetre revifar-les. A ni em sembla que Calella hauria de ser molt curosa amb les transformacions que a poc a poc van introduint a la Cantada. De festivals se'n fan arreu i es canten tot tipus de balades i està molt bé, però Calella hauria de ser una altra cosa. Per postres observem, en el programa d'aquest any, que queda conformat en tres dies: divendres a la Vila i dissabte i diumenge a l'escenari del Port Bo. Cada dia amb selectes actuacions. Gairebé cap grup local queda fora d'òrbita, però els forasters han estat quasi tots bandejats. Es consolida la tendència xovinista que els millors són els de casa i gairebé no volem ningú de fora. Una cantada com la de Calella, que té un ressò nacional important, hauria d'obrir-se més generosa al món de l'havanera i controlar més de prop que els actuants no es prenguin tota classe de llicències que acabin desvirtuant l'essència del que es cantava aquí. Naturalment que l'aparador que representa l'escenari del Port Bo és una caramel molt llaminer per als cantaires. Els contractes dels actuants es multipliquen estrepitosament desprès d'haver trepitjat aquest entarimat. A sobre hi ha la retransmissió per TV3 que aquest anys s'ha salvat pel pèls ateses les retallades que pateix la nostra televisió.

El que no sabem és si els organitzadors han valorat que aquesta fugida endavant representa un trencament amb l'esperit dels fundadors que un dia van voler revifar l'havanera que estava tocada de mort. Es va aconseguir salvar-la però no sabem per quant de temps serà.