Declaració negativa

Ja heu fet la declaració de la renda? Sí? Em sap greu, llevat que us hagi sortit “a tornar”. Tal com estan les coses, amb el xàfec que cau, pensar a pagar diners a l'estat no és pas una alegria, que diguéssim. Ben al contrari. Em reca molt, però molt. Ja sé que pagar no sol agradar gaire ningú. Però, mira, bé que hi ha molta gent que s'apunta voluntàriament a ONG de tota mena, que dóna diners a esglésies diverses, que fa aportacions a maratons, a campanyes solidàries, que ajuda el desvalgut que li para la mà a la cantonada, que dedica hores del seu temps a voluntariats de tota mena. Som generosos, realment. Aquest nostre país és generós. I doncs, com és que reneguem quan ens reclamen el que ens toca pagar per mantenir les escoles, els policies, la sanitat, les institucions que ens representen?

Només cal parar orella. Aviat entendreu que el mateix que truca a TV3 per fer una aportació cada cop que li demanen, el mateix que sempre té un gest favorable cap als captaires, el mateix que paga quotes a la Creu Roja, a Òmnium, a Càritas, a l'associació de veïns, al club esportiu o cultural, el mateix, remugui quan és l'Estat el que li passa comptes. La raó que endevinareu aviat és que tots, bé, la majoria, estem convençuts que els nostres diners són administrats de manera molt diferent en un cas o en un altre. Paguem a gust quan creiem que la nostra aportació serà administrada amb relativa honestedat.

Home! L'Estat....

Sí, un estat ha de ser honest i ha d'administrar bé per construcció. Vull dir un estat democràtic, que si no convenç el podem canviar. Però, escolti, vistes coses que estan passant, es pot refiar dels que administren la caixa pública? Que no llegeix els diaris? Que no sent les ràdios? Jo mateix tinc la impressió que els que tenen la clau de la nostra caixa s'han begut l'enteniment. Vostè creu que voten rodó aquesta gent que, quan han de retallar els pressupostos de les escoles i dels hospitals, quan estan en perill les pensions i els sous dels seus treballadors, continuen entossudits a construir trens que no duran ningú enlloc i autovies per les quals no transitarà cap cotxe, a salvar bancs arruïnats per evitar que se'ls descobreixin les martingales que ells mateixos hi han tramat?

Si s'ho mira així...

M'ho miro així des de Girona, arran de l'N-II que no s'acaba, arran del necessari corredor mediterrani que no es vol fer... M'ho miro recordant que dels meus diners una bona part es quedaran pel camí, per allò del dèficit fiscal crònic. M'ho miro així des d'on els inspector d'hisenda són més actius i més eficaços. Ho han de ser. Necessiten, els de l'Estat, bons inspectors perquè aquí, vistes les coses explicades, si poguéssim, no pagaríem. Ho saben prou bé. Perquè, si ells es trobessin en el nostre cas, no pagarien.