Cadàvers

Li dèiem “l'esquelet” i, pel que tinc entès ara, estava destinat a ser un gran edifici d'apartaments d'estiu, però mai va deixar de ser una ruïna. El promotor s'havia quedat sense diners i l'esquelet es va quedar allà, imponent, buit, el lloc ideal perquè nosaltres, els nens de la urbanització que estiuejàvem allà, en féssim, segons el dia, el castell de les nostres històries de l'època medieval, el cau dels dolents jugant a policies i lladres, el fort al qual havíem de treure la bandera o la casa dels terrors on explicàvem històries de por. És a dir, el territori dels nostres jocs.

Però allà també hi dormien vagabunds, drogoaddictes i borratxos, i és clar, era el refugi perfecte de tots els gossos de carrer i tots els gats de la urbanització. Es deia que al soterrani hi havien matat algú i que encara hi havia els seus ossos. Probablement era mentida... però, per si de cas, jo mai vaig baixar al soterrani.

Al mig de l'edifici, un gran forat, suposo que un gran vestíbul vertical, ple de barbes, o millor dit, d'armadures al descobert en la majoria del perímetre de tots els seus forjats, i la pluja les havia recobert d'una pàtina d'òxid. De l'últim forjat, una corda, col·locada per nosaltres per aconseguir per un moment el somni de la majoria de nosaltres, ser bombers. Però al final, el que havia de passar, el forjat des d'on ens agafàvem a la corda va caure enmig d'un enorme estrèpit i per sort no va fer mal a ningú, cosa que hauria afegit un altre accident –i greu– als molts que s'havien produït a l'esquelet. Rascades, turmells torçats, cames trencades jugant a tocar i parar a les escales de formigó, caure malament quan ens llançàvem des del primer pis al piló de sorra que hi havia a la planta baixa i també alguna cremada a les mans mentre ens vèiem exercint la nostra utòpica professió.

Crec recordar que hi va haver una recollida de signatures per demolir aquell gegant, per insalubre i perillós. Al final va desaparèixer, però molts anys més tard, quan el boom immobiliari va fer del terreny un lloc milionari. Avui s'alcen allà diversos edificis plurifamiliars d'habitatges.

Aquell esquelet en el qual jo jugava de nen probablement va ser una obra paralitzada per incompliments de la normativa urbanística. Una obra que el promotor hauria hagut enderrocar. Però no ho va fer: la va deixar allà, degradant-se. L'administració hauria d'haver actuat subsidiàriament, però ni llavors ni ara l'administració actua. Aquest esquelet ja no existeix, però uns quilòmetres més enllà n'han sorgit d'altres, els seus germans bastards. Edificis amb l'estructura acabada, però sense cap altre element que la cobreixi. La crisi ha cobert el paisatge del nostre territori d'aquests esquelets, ja que s'han paralitzat obres amb llicència urbanística, que complien totes les normatives tècniques, però que no s'han pogut acabar per falta de recursos. Per quan es vulguin reprendre els treballs, la llicència d'obres ja estarà caducada i se n'haurà d'obtenir una altra. S'haurà de presentar un nou projecte que compleixi totes les normatives vigents en aquell moment. Ja moltes de les edificacions paralitzades actualment no es poden acabar tal com estaven projectades, ja que ara incompleixen la normativa vigent.

Les estructures dels edificis estan pensades, calculades i dissenyades tenint en compte la protecció que respecte a l'agressió del medi ambient i dels agents atmosfèrics li proporcionarà la protecció de l'edifici. Si no hi ha protecció, l'estructura es degrada. Una exposició permanent a la pluja humiteja la superfície del formigó, i facilita l'absorció de l'aigua fins a assolir i oxidar les armadures. També l'exposició a gasos atmosfèrics pot provocar la carbonatació del formigó i, per tant, l'oxidació de l'acer. És a dir, si algun dia es reprenen els treballs en aquests esquelets, estarà en condicions, l'estructura? En quin grau li haurà afectat l'exposició ambiental? S'hauria de fer una reflexió sobre aquest problema i donar-li alguna solució legislativa transitòria. En el cas contrari, quan es vulguin acabar aquestes construccions no es podrà obtenir la llicència d'obres, i quedaran condemnades a degradar-se, a esdevenir zombis d'edificis, lletjos, insalubres i perillosos. Com cadàvers consumint-se pels agents de la natura.