LA CRÒNICA
del Penedès
L'Any Toldrà
Un dels factors que donen valor a les societats és el record que tenen de les persones que han sobresortit, que han excel·lit en els diversos àmbits socials, sigui la cultura, sigui la creativitat, sigui en el progrés científic o en la dedicació a la societat i al servei públic. Són, crec, una mostra de civisme, més enllà de l'efemèride musical, doncs, les celebracions que s'han programat i ja començat a l'entorn de la figura del músic Eduard Toldrà, mort a Barcelona ara fa 50 anys.
Toldrà, nascut a Vilanova i la Geltrú, és considerat una de les personalitats més brillants del camp musical i protagonista també de la renaixença musical catalana començada a finals del XIX i completada en la primera meitat del segle passat. La seva presència pública com a intèrpret va ser francament molt matinera; les cròniques i les hemeroteques ens parlen que l'any 1902, amb set anys, el seu pare, que dirigia llavors la societat coral la Unió Vilanovesa, va fer debutar el seu fill amb la interpretació amb el violí de peces breus. L'experiència es va tornar a repetir l'any 1904.
Aquesta presència des de tan jove sembla que l'esperonarà a seguir estudis musicals i així la família marxa a Barcelona, on Toldrà inicia els estudis a l'Escola Municipal de Música i a partir d'aquí el seu esdevenidor com a concertista, compositor i director el va portar a consagrar-se com a mite musical i a portar la batuta de les principals orquestres del món.
Ara fa 25 anys l'Ajuntament de Vilanova publicava un modest opuscle sobre Toldrà escrit per un expert en música com va ser en Joan Alemany. En aquest opuscle es traça el recorregut vital de Toldrà, però el que destaca és la seva qualitat humana. Alemany escriu: “El que captivava ràpidament d'Eduard Toldrà era l'extraordinària simpatia i la gran categoria humana del seu tracte generós en les seves relacions amicals.” I encara més endavant: “Toldrà suportà moltes incomprensions, enveges i entrebancs, però la seva constància, la fe en el propi esforç, la gran capacitat de treball intel·ligent, i per damunt de tot la qualitat extraordinària dels seus dots musicals...”
Els valors de Toldrà com a persona i com a músic són, sens dubte, possibles referents per a aquells i aquelles que avui comencen el seu treball artístic i, per descomptat, són vàlids per a tothom en els moments de crisi que vivim.
Per commemorar aquest cinquantenari s'han programat a Vilanova i la Geltrú, amb el patrocini de l'Ajuntament, i a Barcelona un seguit d'actes de recordatori de Toldrà i naturalment de la seva música. Concerts, diàlegs sobre la seva personalitat, lectura animada de la seva correspondència i exposicions. La voluntat de projectar i actualitzar el record del gran músic és al darrere d'aquestes activitats.
Però segurament caldria també remarcar els valors humans, l'esforç, la generositat, el treball, la constància, etc. Són valors que avui poden ser el paradigma de quin comportament hem de tenir per poder millorar la nostra condició enmig de la crisi. La música ens pot fer arribar a conèixer una gran persona que mereix el record i el respecte.