Notícia de Catalunya

Això va bé. El Sónar va bé. El festival de música avançada i new media art que es fa fins avui a Barcelona reedita la fórmula d'èxit que l'ha anat acompanyant aquests 19 anys. És per això que el president Jordi Pujol s'hi ha deixat caure, repetint una visita que ja va fer en els inicis de l'invent. Per conèixer gràcies als seus tres directors com s'ho fan per contribuir a augmentar el nostre PIB. I és que el Sónar trenca l'atmosfera asfixiant que ens arrossega a l'abisme, i que ens fa viure amb la por al cos. Aquesta angoixa per l'euro, els efectes del rescat, la liquiditat, les eleccions a Grècia, el pacte fiscal, i el sou i la feina.

Però nosaltres els catalans, que diria Vicens Vives, som homes de marca. La marca és un passadís, no és una fortalesa muntanyenca, i aquest passadís geohistòric ha fet sorgir una sèrie de caràcters en la mentalitat catalana. Com els de Palau, Robles i Caballero, capaços d'estendre el seu estímul musical i artístic arreu del planeta, ja sigui al Japó, el Brasil o Sud-àfrica, ja sigui a Londres, Chicago o la Corunya. Som la cultura més receptiva d'Europa, i, en certs àmbits, i fins i tot altres festivals, això encara s'interpreta com un escull per als grans termes universals. No és el cas de la fórmula Sónar, que potser ha canviat el perfil de l'eina i de la feina de Vicens Vives, si més no en la d'aquells que només hi van de concert i a ballar. Però un cert esperit menestral, un record de l'arrel pagesa també hi deu ser, en la llavor del Sónar, com en la de tots els catalans, és clar. I vista l'expansió del festival, una ànsia d'imperi i llibertat. Els New Order, que aquesta nit fan un segon concert, no acabaven de desxifrar dijous per què el públic els xiulava quan anunciaven la victòria de la selecció espanyola contra Irlanda. Fins i tot van exhibir un full amb el 4-0 escrit per si era que no s'entenia el seu anglès de Manchester. Com un himne.

La marca Sónar, que ens amplia l'espectre i recupera glòries musicals un punt més arnades, també és capaç de fer pujar al mateix carro des dels promotors de l'entrepà català, els Mössdpà, fins a la internacional Youtube, que fa streaming de força concerts. Tots ballen la catalanitat del Foix del càndid rampell, del “m'exalta el nou
i m'enamora el vell”.