Rescatar els plafons del bolet

El carrer, avinguda o plaça de Pompeu Fabra, que ho he llegit de les tres maneres, és l'espai que queda entre els edificis que van ser l'hospici i l'hospital, ara casa de cultura i delegació de la Generalitat a Girona. Una via important que no existia a mitjans del segle passat. A la part de ponent, tocant la Gran Via, hi havia la plaça de l'Hospital, on feien el mercat d'aviram cada dissabte. La meitat de llevant, cap al Pes de la Palla, ara incorporat a la plaça de Catalunya, era construïda, com es va poder veure quan es va excavar la zona per fer-hi les obres de l'aparcament actual. No puc assegurar si hi havia una illa de cases, amb carrer a cada costat, o dues illes, amb tres carrers. En tot cas, carrers estrets, rònecs, humils. Un era el carrer del Pavo, ves a saber en honor de què o de qui. Aquella illa o illes de cases foren enderrocades per poder enllaçar còmodament les carreteres de Barcelona i de Sant Feliu, segons es va dir. Calia donar pas al turisme que ens visitava. Quan ja tot semblava resolt, l'arquitecte Bosch, que presidia el Col·legi d'Arquitectes, va resultar ser l'amo d'un solar situat al mig de l'avinguda. Intentà construir-hi un edifici que seria seu de tots els col·legis professionals i tindria una arcada al mig per deixar-hi passar el trànsit. El dia que s'anava a posar la primera pedra de l'edifici, Josep Tarrés va intervenir i ho va impedir. Té el seu mèrit.

En algun lloc dec tenir una foto –vagi cedir el meu arxiu a la Diputació, però no recordo que hi fos– feta per Jordi Soler, amb les cases de l'illa a mig enderrocar. Curiosament, ja hi havia El Bolet de la plaça Catalunya i quedava ben clar que el petit gratacels s'havia construït parcialment al mig del que havia de ser l'avinguda.

A El Bolet hi ha una decoració ceràmica obra de Torras Monsó, que marca el nivell de cada pis. No deu pas ser la millor obra de l'escultor, però només cal comparar els dos bolets per adonar-nos de la diferència de qualitat que aporten els plafons. Ara diuen que els trauran. Es veu que les rajoles ceràmiques que el formen tenen problemes d'adherència i posen en risc els vianants. De moment han muntat una bastida protectora, però sembla que els veïns consideren que ja paguen prou, que la seva comunitat de luxe i privilegiada surt cara. Algú m'ha assegurat que la intenció és traslladar els plafons als replans de l'edifici. Deixaran de ser urbans per ser privats, d'ús i gaudi dels que paguen. La crisi, es veu. No sé si els gironins no hauríem de promoure una campanya solidària per rescatar per a la ciutat l'obra de Torras Monsó. Ara que els europeus semblen disposats a salvar fins i tot les restes putrefactes de la Caja Madrid i el Banco de Valencia potser ens donarien un cop de mà.