Opinió

Primer, els ‘xoriços'

Seria bo que s'aclarís aviat si hi ha hagut banquers ‘xoriços' i, si cal, sancionar-los

Fa uns dies vaig sen­tir uns mani­fes­tants que cri­da­ven: “Menos ban­que­ros y más car­pin­te­ros.” El lema és ori­gi­nal. No sé si sobren ban­quers i fal­ten fus­ters, però sí que estic con­vençuts que són dues pro­fes­si­ons abso­lu­ta­ment necessàries. És clar que hi ha ban­quers xoriços i fus­ters xoriços, com en qual­se­vol altra acti­vi­tat. I a aquests sí que els hem de denun­ciar i fer fora.

Uti­litzo la paraula xoriço, equi­va­lent a lla­dre­got, per refe­rir-me a per­so­nat­ges sense escrúpols, que es dedi­quen a pis­par, sense con­tem­pla­ci­ons. En el cas dels ban­quers és molt més greu que en el dels fus­ters, perquè tenen més poder i les quan­ti­tats fur­ta­des poden ser molt supe­ri­ors. No esti­ren mone­ders, ni uti­lit­zen violència física, sinó mètodes més sofis­ti­cats i, sovint, amb la com­pli­ci­tat d'altres.

És pos­si­ble que s'hagi alçat la veda dels ban­quers, després del conei­xe­ment dels últims escàndols finan­cers. Seria una bona notícia per a la democràcia. I avanço que, de ban­quers delinqüents, n'hi pot haver de vin­cu­lats a par­tits polítics de tota mena. Però, si és veri­tat que s'ha alçat la veda, dema­na­ria que s'empai­tes­sin abans els xoriços. M'explico. Un ban­quer xoriço és aquell que ha tret pro­fit per­so­nal del seu càrrec finan­cer amb ope­ra­ci­ons que només es pro­po­sa­ven omplir la but­xaca pròpia. Per exem­ple: cobrar comis­si­ons per faci­li­tar ope­ra­ci­ons cre­ditícies a empre­ses que no ofe­rien garan­ties; par­ti­ci­par en nego­cis, finançats pel banc o caixa, sense cap mena de risc, ja que el bene­fici està asse­gu­rat; com­prar a nom de la dona o del germà actius del banc o caixa per sota del valor real, de manera que asse­gu­rin una plusvàlua; con­ce­dir crèdits, que aca­ba­ran impa­gats, a canvi de favors per­so­nals que es con­cre­ta­ran en diners efec­tius. Les vari­a­ci­ons són infi­ni­tes, però el deno­mi­na­dor comú és l'obtenció d'uns ingres­sos, legals o il·legals, gràcies al seu càrrec i en per­ju­dici del banc o caixa on tre­ba­lla.

Després, vin­drien els càrrecs menors, però que poden ser majors, perquè creen alarma social, com són els sous blin­dats o les pen­si­ons milionàries con­ce­dits per empre­ses que han rebut ajuts públics. Ja estem fora del món dels delic­tes i del Codi Penal, però no de l'esbron­cada popu­lar. No qua­li­fico els bene­fi­ci­a­ris de xoriços, sinó d'apro­fi­tats i de tenir mínima res­pon­sa­bi­li­tat social, sem­pre que es pugui demos­trar que hi ha una des­pro­porció entre el tre­ball fet i els diners cobrats. Final­ment, s'haurà d'entrar en el capítol de la bona o la mala gestió. Hi ha pecats o errors d'omissió que tenen o poden tenir una extra­or­dinària gra­ve­tat.

I en aquest apar­tat, hi incloc el Banc d'Espa­nya, tot i esti­mar la necessària pre­sumpció d'innocència. El judici de la gestió pot espe­rar. En canvi, seria bo que s'aclarís aviat si hi ha hagut o no ban­quers xoriços. I san­ci­o­nar-los, igual que els fus­ters xoriços o els filòsofs xoriços, que de tot hi pot haver.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.