Estimada Esperanza

Fem memòria: durant l'anterior govern socialista espanyol i per tal d'apaivagar les protestes dels treballadors per les primeres retallades, el llavors president Rodríguez Zapatero va tornar a posar en solfa un tribut que havia quedar congelat des de l'exercici de 2007. És l'impost sobre el patrimoni, que grava les persones que tenen béns de fortuna o diners. No per guanyar-los, sinó senzillament per “tenir-los”. Les circumstàncies dramàtiques que es començaven a viure –molt més agreujades posteriorment– aconsellaren al govern de l'Estat fer pagar per la possessió de la riquesa, amb la promesa que aquest impost només tornaria a estar vigent dos anys... Reinstaurat per a tothom? No! A Esperanza Aguirre, presidenta de la comunitat de Madrid, no li va agradar gens i havia de protegir l'estol de persones amb fortuna que sostenen la seva poltrona. És per això que en el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid va sortir publicat el decret legislatiu 1/2010 de 22 de novembre, referit a l'impost sobre el patrimoni:

“Artículo 20- Bonificación general. Con posterioridad a les deducciones y bonificaciones reguladas per la normativa del Estado se aplicará, sobre la cuota resultante, una bonificación autonómica del 100 per 100 de dicha cuota si esta es positiva. No se aplicará esta bonificación si la cuota resultante fuese nula.”

Sí. Ho han llegit bé: ras i curt, les persones resident a la Comunidad de Madrid –totes les localitats de la província, inclosa, és clar, la capital– gaudeixen d'una bonificació del 100 per 100 en l'impost sobre el patrimoni. I si tenim en compte que és precisament en aquest enorme espai, pinyol i nucli dels negocis i les fortunes d'Espanya, on es concentra la més gran quantitat de persones amb cabals impressionants, patrimonis heretats, prejubilacions escandaloses, indemnitzacions bancàries, palauets de somni, vehicles de gran luxe, diners blanquejats impunement, SICAP multimilionàries... vol dir que queden excloses de pagar totes les grans fortunes pel sol fet de tenir residència en aquell territori, estiguin on estiguin els béns dels quals ostentin la propietat. Quina barra! Mentre que a la resta de l'Estat tothom que tingui béns haurà d'afluixar la mosca i pagar de vegades quantitats molt importants, la gent domiciliada a Madrid, gràcies a la seva presidenta, queden dispensats d'aquest impost amb un cinisme que fa venir calfreds.

Cal fixar-se en la grotesca nota final del decret: “No se aplicará esta bonificación si la cuota resultante fuese nula.” Ah, bé. Ho tenim clar: si no surt a pagar res, no se li bonificarà res. Quin sentit de la equitat i la justícia social! Francament, sembla que ens pren per idiotes, amb perdó dels idiotes. Però ningú ha aixecat un dit davant d'aquesta enèsima provocació de la presidenta madrilenya.