Els pilars de la nostra terra

Una vegada més la realitat ha generat una paradoxa. Aquesta societat que fins ara s'havia entossudit a arraconar i fer tornar invisibles la gent gran, ara els reclama i s'hi encomana com a pilar de contenció imprescindible per pal·liar l'impacte de la crisi en l'entorn familiar. Ho constata l'estudi de l'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja. Un de cada tres avis ha hagut d'ajudar o ajuda econòmicament un familiar, sovint un fill. “I què no faries per un fill?” “De què no t'estaries per una filla?”, sents que es pregunten sovint en veu alta aquests herois quotidians. La realitat més crua i despietada ha tornat a situar els avis allà d'on mai se'ls hauria d'haver mogut. Sí, sí, d'aquell lloc central, de l'eix vertebrador de la família. Els valors del sacrifici, la paciència, la perseverança, la mesura, la responsabilitat, la confiança… Tots aquells actius que els avis miraven –i miren– que entenguem perquè siguem unes persones de profit. No és cert que tothom coincideix a assenyalar aquesta crisi com una crisi de valors? Alguna cosa hi deu tenir a veure que els guardians d'aquests valors se'ls hagi menystingut i ara hi hàgim de recórrer perquè ens facin de salvavides. L'altre dia sentia els testimonis de tres dones: l'Antònia, la Maria i la Teresa, tres àvies que quan encaraven una etapa de la seva vida d'aparent tranquil·litat, la mateixa vida les ha situades un cop més al capdavant a lluitar. Com si no ho haguessin fet prou durant tants anys! Però ho tornen a fer perquè pels fills i pels néts, el que convingui. Del que es queixen és que davant d'una situació en la qual no es pensaven trobar, el govern els prengui o retalli el que s'han guanyat amb anys d'esforç. Com deuen ser les coses que fins i tot el paradigma de la corrupció, el cervell del cas Gurtel, Francisco Correa, ha hagut de recórrer a la seva mare de noranta-tres anys, vídua i pensionista, perquè li pagués la fiança de dos-cents mil euros per poder sortir de la presó… Tant de bo que aquesta crisi no només ens serveixi per redreçar-nos i anar pel bon camí, sinó que això també passi per atorgar als nostres avis el veritable paper que no haurien hagut de perdre mai, els de ser els autèntics pilars de la nostra terra.