Massachusetts o Las Vegas

L'única gran aposta del govern, el pacte fiscal, està embarrancada pels dubtes, que no resol, sobre la priorització de les aliances per assolir-lo. Al sector de la coalició governant més vinculada al lobby del Pont Aeri li encantaria poder trobar un succedani pactat amb PSC i PP. Això, immediatament, voldria dir l'exclusió segura d'Esquerra, de les entitats municipalistes sobiranistes i de patronals i de sindicats com ara la UGT, que s'han pronunciat obertament pel concert econòmic sense ambigüitats. El PSC, a hores d'ara, encara és incapaç d'acceptar de punt de partida el que va sortir referendat al Parlament la tardor del 2005, després escapçat pel pacte Mas-ZP i el TC. La priorització dels prejudicis ideològics unitaristes, posar per davant la preservació d'un model d'Espanya als interessos de les classes populars catalanes que viuen moments dramàtics per l'impacte diferencial que la crisi provoca a casa nostra, és una vergonya. Cada minut que passa sense que el govern abordi de cara el problema de la dependència, centenars de persones a Catalunya perden qualsevol opció de futur que no sigui la marginalitat o l'emigració.

Dit això, i amb les limitacions estructurals i conjunturals pressupostàries que tots coneixem, el govern és responsable de decisions polítiques que tenen un gran impacte sobre el futur que desitgem per als nostres fills i filles. El desgovern dels darrers dos anys en les àrees d'innovació, on s'ha trencat un acord estratègic signat per totes les forces polítiques, sindicals, patronals i universitats (pacte nacional per la recerca i la innovació 2008-2020) no té res a veure amb les precarietats pressupostàries. Llavors, les visites a Massachusetts no serveixen per compensar el que hom es troba a la rereguarda: centres tecnològics abandonats, programes liquidats, revisions erràtiques de polítiques ja encetades fa temps... I quant a Catalunya, si les retallades es fessin amb intel·ligència, s'hauria apostat per mantenir el flux cap a les àrees de R+D+i, a canvi, això sí, de racionalitzar la governança com ja es recomanava en la diagnosi del pacte: concentració i focalització de centres de recerca i centres tecnològics; dues úniques agències molt coordinades de recerca i d'innovació i no separades en conselleries diferents, introducció del model dual a les carreres més professionalitzadores, les tesis i projectes de carrera s'han de fer vinculats a reptes socials i en el marc d'empreses privades o de l'administració, etc. Catalunya era, és encara, el principal pol de coneixement de la Mediterrània al costat d'Israel.

Llavors, això és compatible amb apostar per un turisme de masses, amb model ressort i de relat emocional trasplantat de l'altra banda de l'Atlàntic? No ho crec. Ni tan sols pel mateix futur de la indústria turística nostra que, no sense resistències, havia començat els darrers deu anys a evolucionar cap a productes de qualitat i de turisme sostenible. Els que recomana la UE quan parla només de rutes culturals i transfrontereres, o l'OMT, que defineix sostenibilitat com: respecte ambiental, desenvolupament econòmic integral i reforç de la identitat cultural i nacional pròpia. Compleix cap d'aquestes tres condicions Eurovegas? Temo que no. Caldrà veure quina solució es dóna a l'impacte sobre el parc agrari del Llobregat i el principal aqüífer de Catalunya. Caldrà veure si estem parlant de ressort tancat o amb vocació d'obrir rutes i aliances amb els altres operadors de l'economia de la identitat local: restauradors, agricultors, artesans, indústria cultural. Caldrà veure si el projecte està centrat a traslladar model americà de cartró pedra o hi ha voluntat de tematització catalana del recinte: arquitectura, gastronomia majoritària del país, activitats lúdiques ambientades en les icones catalanes... Massa dubtes: pacte fiscal, Massachusetts, Las Vegas?