Sí: genocidi cultural
Sovint, des de sectors catalanistes, s'apel·la a la necessitat d'internacionalitzar el cas català. És una estratègia que radica en la confiança que la gent neta i lliure de nord enllà comprengui el setge polític i cultural que pateix Catalunya i, en conseqüència, recolzi una sortida justa per a aquesta situació. Aquests dies, en la mesura que la mentalitat jacobina és un fenomen universal, hem tornat a percebre que aquesta estratègia d'internacionalització, si bé necessària, no és planera ni promou resultats unívocs. El Fons Monetari Internacional, sense molestar-se a entrar en els detalls de la casuística fiscal dels governs autonòmics, exigeix a Rajoy que intervingui les comunitats que tinguin dèficit. ¡Éramos pocos y parió la abuela! A la prova de castellà de la selectivitat francesa apareix un text en què, amb tots els components dels serials televisius, s'explica el psicodrama d'una humil família argentina que arriba a Barcelona amb el seu fill, de nom Lionel Messi, que és una promesa futbolística però està malalt. El nen rep ajuda econòmica per curar-se i veu com se li reconeixen i fomenten les seves habilitats futbolístiques. Però la felicitat dura poc a la llar dels Messi, perquè enmig del sistema totalitari imposat per la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, la filla petita i la mare, en veure que no troben cap escola que imparteixi classes en castellà, s'han de separar de la resta de la família i tornar a l'Argentina. Entremig, i ja en estricta clau interna, el govern aragonès, rebatejant el català de la Franja com a “llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental”, ha donat un altre pas de rosca en un continuat procés de destrucció que l'imprescindible diputat Antoni Strubell ha definit amb les paraules precises: genocidi cultural.
Hannah Arendt va parlar de la banalitat del mal per referir-se a aquelles accions individuals justificades per la lògica maligna d'un sistema. Tots els partits de l'arc democràtic haurien d'avergonyir-se per banalitzar les tres maldats que acabem de consignar. Si no hi ha una resposta informativa i rotunda enfront d'aquestes ofensives genocides, s'està invisibilitzant el mal. Se'ns està convertint en una societat sense brúixola moral i política, sense diagnòstics que haurien de convertir-se en matèria d'anàlisi política, i sense recursos per respondre a qui ens vol desapareguts, eliminats.
