Conciliar vides

Conciliar la vida laboral amb la personal. Un debat gairebé etern i amb posicions també gairebé irreconciliables, sobretot en l'àmbit de l'ensenyament. I un debat reiteratiu des que tinc ús de raó laboral i que no ha dut gaire enlloc. Fins ara. O és el que sembla després de l'anunci que el curs que ve es posarà en marxa un pla pilot per fer jornada intensiva en cinc escoles gironines. L'experiència s'aplicarà a partir del consens, que és com s'han de fer les coses, ja que té el suport de la comunitat educativa i dels pares. Un suport ineludible si el que es busca és que funcioni. O sigui que, d'entrada, el punt de partida sembla més que correcte. Però el que convé destacar de la iniciativa és que representa fer, de veritat, un pas endavant a favor de la conciliació de la vida familiar i laboral. Una conciliació que preocupa des de fa temps la societat i que per això també ha de preocupar l'administració. El cas és que durant molt temps ha semblat que tot quedava en bones paraules, en moltes campanyes i en molts plans farcits de mesures que han quedat al calaix. A més, la conciliació pateix un estigma, una taca social, perquè es veu com un tema que només afecta les dones, amb què només es busca treballar menys i que només forma part de l'àmbit privat. Fins al punt que moltes persones, principalment dones, viuen com un fracàs la incapacitat d'harmonitzar feina i família. Doncs per superar aquest estigma el primer que cal és voluntat, compromís per aplicar mesures per conciliar. Després ja es veuran les possibilitats i fins on es pot arribar, però sense voluntat no es va enlloc. I aquesta voluntat és la que hi deu haver hagut perquè tres escoles de Castell-Platja d'Aro, la d'Esclanyà i la de Vall-llobrega hagin arribat a un acord buscat per totes les parts implicades. Però la voluntat també es pot afavorir, protegir, impulsar... perquè no parlem d'una lacra social ni d'un tema circumscrit a l'àmbit privat. La reducció de l'absentisme laboral, de conflictes a la feina, de desigualtats d'oportunitats, de malalties psíquiques, de fracàs que acompanya la conciliació justifica sobradament tots els intents i esforços per aconseguir-la. Està més que demostrat que la millora de les condicions laborals no solament es tradueix en una millora en la vida de les persones, sinó també en una major eficiència, que avui és més necessària que mai.