Identitat

Bé, doncs ja han vist la gran rua que es va organitzar pels carrers més cèntrics per celebrar la magna victòria de la selecció espanyola. Als carrers de Madrid, és clar; perquè encara que alguns diguin que la selecció és de tothom, de Madrid ho és més.

L'alegria desbordada pels carrers era lògica: Espanya –com Catalunya, en això estem igual– té pocs motius d'alegria i s'ha d'aprofitar qualsevol oportunitat. Perquè mira que és mala sort que el mateix dia que tornava la selecció espanyola l'Eurostat intentés aigualir la festa dient que Espanya també era campiona... en atur.

Tinc una gran curiositat per saber quan ha costat la festassa de Madrid. Perquè gratis segur que no va sortir. I jo em pregunto: ¿no hauria estat millor fer només la recepció reial i els diners que es van gastar en la fastuosa rua dedicar-los a retallar menys en educació i en sanitat? Al capdavall, aquest és l'argument que donen des de Madrid –sobretot aquells que celebraven la victòria amb més ganes– cada cop que el govern fa alguna cosa per protegir el català i la identitat de Catalunya.

Però no. Sembla que hi ha identitats de primera (les que tenen un estat al darrere) i de segona (nosaltres). La despesa que es faci en nom d'Espanya, encara que sigui desproporcionada en els temps que corren, sempre està justificada. I el que digui el contrari és un mal espanyol i un secessionista, un provincià curt de mires que porta la barretina calada fins a les celles.

Quan surtin del garbuix que ells mateixos s'han fet amb això de les identitats, si és que poden, que m'avisin.