Estalvis

De camí a la feina veig un home gran. Porta una gorra amb la bandera d'Espanya. Regira les papereres i els contenidors. Tota una descripció, no pas una metàfora, del moment.

Fa uns anys, la seu de l'edició nacional d'aquest diari era en un altre lloc de Barcelona, prop d'un supermercat. Moltes nits, quan plegava, veia gent que obria els contenidors per recollir els aliments que l'establiment havia rebutjat. Ho feien per necessitat, no per gust.

Llegeixo que la taxa d'estalvi a l'Estat espanyol és negativa per primer cop en dotze anys. Això vol dir que la gent no només no estalvia sinó que treu els diners del banc. Ho fa per dos motius: alguns, per desconfiança. Agafen els calerons i els amaguen a sota del matalàs. Però d'altres, i crec que són la majoria, ho fan perquè no arriben a final de mes. No tenen feina i han exhaurit totes les prestacions. O sí que tenen feina, però els han retallat el salari i hi ha compromisos dels quals no és fàcil desprendre's.

Però aquesta disminució neta de l'estalvi hauria de preocupar, i molt, totes les administracions. Perquè implica que les famílies estan arribant al límit i és fàcil d'imaginar què pot passar si els estalvis es consumeixen i el clima laboral no millora. Alguns diran que el mercat de la contractació es reanimarà quan els salaris arribin al límit inferior. Si això passa ja es poden oblidar que el consum i l'estalvi interiors es recuperin mai.

El creixement del nostre país, com ha succeït altres vegades, dependrà de l'estalvi exterior. Voldria dir una altra cosa, però val més que ens n'anem fent a la idea.