Un dia a Burkina

I tot és veritat, pobresa i dignitat. El Sahel viu períodes de sequeres que condemnen la gent a passar fam. Nacions Unides ha convingut quantificar els graus d'exposició a la fam, i alerta, amb les ONG, que hi ha més de 18 milions de persones a la regió en risc de patir una greu crisi alimentària, dels quals més d'un milió són nens.

Avui és un d'aquells dies que vénen ganes d'escriure amb l'estómac: miraré de contenir-me. El meu primer pensament és per aquest nord incapaç de donar la talla en una reunió de donants de la UE per aturar la crisi; que retalla les polítiques de cooperació i qüestiona la feina de les ONG sense caure-li la cara de vergonya. També per aquest sud, on governants vitalicis neguen la tragèdia per no perdre crèdit en el tauler dels negocis mundials.

Sóc aquí, amb Intermón Oxfam, veient com tracten l'emergència i no renuncien a fer lobby per pressionar els governants burkinesos que reconeguin el greu risc i destinin 16 milions d'euros a prevenir la fam. Avui hem visitat un projecte. Ens han rebut una seixantena d'homes i dones que estan fent dos àpats al dia: un de farinetes de mill i l'altre de fulles de baobab. Un avi alça la veu per dir que no vol l'ajuda econòmica per poder menjar, que el que desitja és el compromís del seu govern i el meu per construir una presa que no els obligui a pregar que plogui. L'ONG haurà de continuar donant llavors i menjar perquè els burkinesos no morin de fam. Però els temps de la caritat no serveixen, i la cooperació catalana ho ha entès. Cal crear consciència i pressionar per permetre aturar aquest canvi climàtic criminal. La gent del poble, que no pot menjar, em va regalar una bosseta de fruits secs que he guardat a la motxilla, al costat de la meva vergonya. Burkina, en mooré, significa “el país dels homes íntegres”.