Idees educatives des de York
Cal una seriosa formació humanística i filosòfica, a més de la matemàtica
i científica
Aquesta ciutat, entre els rius Ouse i Foss, va ser fundada al bell mig d'Anglaterra per la mítica IX Legió, de Roma, que reunia cap a 6.000 soldats. Més tard, Septimi Sever va governar des d'aquí tot l'Imperi durant uns anys i, a principis del segle IV, Constantí el Gran hi va ser aclamat emperador, en morir-hi Constanci. Estic escrivint aquest article a York. A la veïna ciutat de Scarborough hi he acabat un curs Comenius, dirigit a la millora del professorat: és una de les oportunitats de formació internacional per a docents. Aquests ajuts europeus, com els Erasmus, Grundvigt, etc., existeixen!, i -–tot i les retallades– continuen. En el meu grup hem coincidit docents de Finlàndia, Àustria, Romania i Polònia. Han estat dies de treball dur, els ho asseguro, i no pas de turisme pagat. Si algú ho critiqués, hauria de justificar-m'ho: no s'hi val a difamar només perquè a algú li convingui. Un Comenius exigeix justificar-ne acuradament la petició i fer-ne un informe final cert.
He aprofitat també, com altres vegades, per investigar sobre algun “filòsof local”. A Edimburg havia estat David Hume; i a Munic, Guillem d'Ockham. Ara he trobat un crack de més portada del que sembla: un home que va morir el 804 a Tours, lloc on s'havia retirat vuit anys abans. A ell li devem bona part del nostre esquema bàsic d'ensenyament: les humanitats més les ciències. Això ja es feia a York quan Alcuí, el meu acadèmic, va assumir-ne cap al 778 la direcció de la prestigiosa biblioteca i de l'Escola de la Catedral. Li van encarregar gestions a Roma, i en algun dels viatges es va creuar amb un senyor impresentable, però poderós: Carlemany. Sembla que fou a Parma; era l'últim quart del segle VIII. Fins i tot les persones violentes i malcarades poden col·laborar al progrés intel·lectual i moral de les nostres societats. Carlemany no va parar fins a aconseguir que Alcuí anés a Aquisgrà, la capital carolíngia, a fundar la nova escola palatina i posés així una mica de remei a la misèria intel·lectual de la nostra Europa: fou un dels primers intents de promoure una educació “per llei”.
El disseny educatiu importat des de York al continent va resultar aviat operatiu: s'hi ensenyava el que calia, amb una base de lectura i escriptura, organitzat tot des de les set arts liberals: el trivium (gramàtica, retòrica i dialèctica) i el quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música), les lletres i les ciències... com ara! Tot això és a l'origen de les nostres universitats (París, Oxford, Cambridge, Bolonya i les altres), nascudes des del segle XIII com a evolució d'aquestes escoles, ja fossin palatines, monàstiques o episcopals.
Per fer estudis superiors –teologia, medicina o dret, al principi – calia formar-se abans a la Facultat d'Arts: sempre ha fet falta competència i coneixements generals previs. El currículum era senzill, estable i sòlid. Amb les eines d'avui, és possible que encara no ho aconseguim prou? Insisteixo que cal una seriosa formació humanística i filosòfica, a més de la matemàtica i científica.
Em vaig emocionar, a l'Arxiu d'història local de York, consultant la documentació que em va facilitar la bibliotecària Vicky Pierce: remenant aquesta informació t'adones que Alcuí va tenir un paper clau en l'establiment del sistema educatiu i que fa més de 1.200 anys que sabem que ensenyar no és una feina qualsevol. Tant de bo ara ens deixéssim de frivolitats i establíssim unes bases afirmatives, amb una mica més d'entusiasme. La formació preuniversitària no es justifica només per la feina que es trobi després ni per tenir entretinguda una part dels joves fins als 16 anys o més. El que cal és créixer, tots plegats, com a persones, deixant de ser brètols i simples consumidors. Alcuí ho sabia, i s'hi va dedicar, i ho va dir als que manaven.
