Morro a les caixes

Funcas, fundació de les caixes d'estalvis espanyoles, declara que està molt preocupada pel futur del sistema públic de pensions i per garantir-lo proposa augmentar gradualment l'edat legal de jubilació dels 65 anys actuals fins als 70, i que el càlcul de la prestació es faci tenint en compte les cotitzacions de 20 o 25 anys de la vida laboral i no les de 15 anys. S'aconseguiria que es paguessin menys anys de pensió i que aquesta fos més barata, i així a la Seguretat Social li sortirien els números, cosa que segons Funcas no passarà si el sistema no es toca perquè cada vegada la gent viu més anys (l'esperança de vida ara és de 82 anys, 9 anys més que el 1975).

Funcas afegeix que les condicions de salut del personal són prou bones perquè pugui treballar a les edats que proposa. Potser sí, però aquest plantejament de la fundació de les caixes xoca frontalment amb el que aquestes fan. «La Caixa», per exemple, aplicarà en el seu pla per eliminar 250 oficines entre aquest any i el que ve l'acord que va firmar amb els sindicats l'any 2003, quan del que es tractava era de rejovenir les plantilles i s'oferia als treballadors de més de 56 anys plegar cobrant fins al 90% del sou fins arribar a la jubilació anticipada, als 60. Un any després, Caixa Catalunya va firmar un pacte de prejubilacions gairebé idèntic, i l'any passat Caja Madrid feia el mateix per treure's del cim el 8,7% de la plantilla que tenia entre 58 i 60 anys d'edat.

A qui té diners per treure's del cim el personal amb més de 57 anys d'edat perquè li fa nosa i gosa recomanar que el comú dels treballadors hagin d'esperar 5 anys més l'haurien d'obligar a treballar fins que mori. I no pas a l'oficina on pareixen aquests informes, sinó en una bastida, perquè segons ells es pot ser paleta als 70 mentre que als 60 s'està obsolet per denegar crèdits.