la columna
Amor és creació
L'educació ens fa ser assenyats. Però som passionals. Aprenem de la febre. Som un megàfon i un traductor de les vibracions emocionals. Diuen que som excèntrics, però sabem quina és la realitat i ens la sua. Tenim aquest do i punt. El sexe és meravellós quan és un llenguatge. Les muntanyes russes ens cansen i preferiríem la calma. Hi ha qui es fa estimar molt d'hora. Necessitem abraçar, i no sempre ens és possible. Però som conscients que l'abraçada existirà i amb això en fem prou. L'abraçada volguda també es fa estimar.
Ens mentirem o ens estirarem sota estels dispars? Descobrim que des que ens coneixem escrivim fins i tot quan no escrivim, que cantem fins i tot en una habitació de cristall. Que el cap disposa la ment com si fos el gest precís de la mà sobre el paper en blanc, i transitem els espais i els dies lluitant per transformar-los en paraules. I aquesta buidor, ai, la sensació de gana permanent que ens fa caminar com si ens haguessin de sortir ales (de sang i de fang) i poguéssim accelerar per entrar a dins de l'altre, a l'alçada de l'estómac. Hem d'engegar el pecé i connectar la guitarra. Ens hi empenyen. Sentim la mà de l'altre que ens palpa el clatell i ens acarona els cabells. Va, crea...
Som catàstrofes humanes, però sabem estimar, que vol dir delectar-se mirant, escoltant, vivint-nos. Captem els rostres d'aspecte fugisser, extraviats i diluïts, i gens convencionals, que sovint tenen les figures clàssiques. Una bellesa inassolible que algú ens regala sense saber perquè. Estimar, ja ho deia Moravia, també vol dir no captar res de res. Només dues coses poden salvar-nos: l'amor o la creació artística. Potser no escriurem pàgines de literatura acceptable. Però hi haurà el desig d'amor i de lletra: la il·lusió més real que alimenta l'ésser humà.
Qui va dir que el temps cura les ferides? El temps ho cura tot, excepte, ai las, les fotudes nafres. Amb el temps, la ferida perd els seus límits i el cos desitjat s'esfuma. I si l'objecte de desig ha deixat d'existir, el que en resta és una nafra sense cos. Som fets de pell.