Justícia de retorn a Espanya

Ara resulta que els sindicats dels funcionaris judicials catalans han fet una consulta interna no vinculant que ha donat com a resultat que el 82,2% estan d'acord amb el fet que es retornin les competències de Justícia a l'Estat. La cosa és de bojos. La consellera de Justícia, Fernández Bozal, ha dit que no en pensa fer cas. És que ni tan sols hauria hagut de comentar-ho.

Per al sistema judicial espanyol, les reclamacions catalanes en l'àmbit de la justícia sempre han estat una nosa. Només han respost positivament quan se'ls ha pogut comprar (el català hi va augmentar quan es donaven primes salarials per aquest concepte), si no, com és el cas actual, en què estan enfadats per la reducció salarial del 5% (com si fossin ells els únics funcionaris perjudicats), no solament “passen” de la qüestió sinó que s'hi manifesten obertament en contra.

Aquí cal dir que els senyors jutges i les senyores jutgesses espanyols se senten indignats quan els destinen a Catalunya i han d'afrontar la nosa i la molèstia de la cultura pròpia del país, que no és la seva. I són implacables. Els és igual si el principi d'igualtat es trenca a favor dels seus privilegis funcionarials. Jo, particularment, els faria cas: back to Spain. Tornaria a fa vint, trenta, quaranta anys, a la situació paracolonial en què l'Estat considerava Catalunya en matèria de justícia. És el mateix estat que obliga a penjar la bandera espanyola en edificis oficials quan no hi és però que no compleix la llei penjant la bandera catalana en els mateixos casos. Que retornin la Justícia a l'Estat, que tot es torni a fer en castellà (tampoc no hi notaríem tant la diferència). Que tot quedi ben clar, a banda i banda.

I atenció que aquí no ens despistem: la immensa majoria de funcionaris judicials són catalans. Suposo que és difícil, en època de crisi, demanar solidaritat nacional. No n'han tingut fins ara o n'han tingut molt poca. La pela és la pela i ara el 82,2% dels funcionaris judicials (almenys els afiliats als sindicats del ram, CCOO, UGT, STAJ i CSIF) diuen que prefereixen pertànyer a l'administració central (de fet, ja hi pertanyen, el sistema judicial és únic; només estan adscrits a l'administració catalana). Molt bé, les coses claretes. Però que no es facin il·lusions, les rebaixes fortes del Tio Mariano encara no han arribat. Potser tindran alguna sorpresa. I mentrestant, hauran quedat ben retratats (si no és que ja hi estaven).