Per si hi havia algun dubte

El dia 24 de juny, la festa més celebrada arreu dels Països Catalans, El Punt Avui va llançar la campanya Catalunya vol viure en llibertat. No es tracta d'inventar res, simplement prendre el pols a la societat catalana, descobrir dia a dia el que vol la gent. Encara que alguna vegada algun lector ha considerat que el diari havia afluixat en els continguts de país, crec, i així ho he manifestat, que si en alguna cosa no s'ha variat ni un punt ni una coma és precisament en aquest tema. I ara, per si algú encara en dubtava, s'han posat totes les cartes sobre la taula. Els nostres lectors podran anar seguint tot el que es cou aquí i allà relacionat amb la nostra llengua i el nostre país. Em sembla que ja no hi ha cap mena de dubte sobre les intencions dels que ens tenen agafats pel coll: volen una Catalunya sotmesa, que subvencioni les altres comunitats autònomes, i que nosaltres paguem més que ningú per tenir els mateixos serveis, o encara menys. De moment els lectors del nostre diari han valorat positivament l'esforç. Esperem que, a més, serveixi per a alguna cosa.

Defensor del diari

L'Antoni Duran, de Sant Feliu de Llobregat, va enviar una carta a El Lector Escriu, que es va publicar dimarts passat, en la qual afirmava rotundament que les explicacions d'aquest defensor “el fan dubtar de si el que realment fa és defensar els lectors de les possibles errades d'aquest diari o més aviat es posiciona sistemàticament a favor del diari desautoritzant els lectors” que li fan arribar les seves queixes. Més clar que l'aigua. El senyor Duran no demana la meva dimissió, però com a conseqüència del que diu ho podria fer perfectament.

Respecto profundament l'opinió del senyor Duran. Quantes vegades hem defensat en aquesta secció el dret a discrepar... Deixeu-me fer-hi dues observacions. La primera és que ningú no té la veritat i, per tant, quan el defensor expressa una opinió, després d'haver analitzat a consciència el tema, és el seu parer i, per tant, es pot equivocar. Només per tranquil·litzar el senyor Duran, sí que li puc dic que no hi ha cap actitud a priori que em condicioni en la meva tasca. Fins i tot hi ha un reglament sobre el defensor del lector, en el qual es deixa ben clar que la seva missió és escoltar els lectors i donar una visió al més objectiva possible. Fa temps que no he fet cap estudi, però sé que una vegada, davant la queixa d'un lector, li vaig poder demostrar amb dades que havien sortit més respostes a favor del lector que a favor del diari. Però, ho repeteixo, no vol dir que sempre l'encerti.

El nom de defensor del lector pot moure a confusió. Certament la seva missió principal, i diria que única, és que el lector pugui manifestar la seva disconformitat amb unes opinions, amb uns fets que considera erronis, subjectius o incomplerts, i pugui queixar-se d'una falta de qualitat ortogràfica o sintàctica, etc. Però aquest dret del lector no vol dir que sempre tingui raó. Per això la meva missió és intentar ser el màxim d'objectiu, analitzar tan a fons com pugui el problema i donar la meva opinió. A vegades he cregut que el lector té tota la raó i en altres, no. Seria una pretensió comparar-me amb un jutge, Déu me'n guard. Però sí que es tracta de fer de mitjancer.

Precisament l'amic Jordi Planas, una persona compromesa en el món de la solidaritat, que forma part d'entitats, associacions, grups que dediquen tota la seva energia a estar al costat de la gent que pateix, m'ha enviat un parell de correus per queixar-se que el diari no faci cas de comunicats sobre problemes concrets en països sud-americans que envien periòdicament. Jordi, no és problema de censura, t'ho asseguro, simplement hi ha sempre una falta d'espai i no es pot donar tot. I tot plegat depèn del periodista que ho ha de decidir.

Acabo. La Loi Congost vol aclarir que l'impressor Miquel Plana, traspassat ara fa poc, no va començar a la impremta Gràfiques Costa, tal com es deia en un article, sinó a Gràfiques Olot, empresa del pare de la comunicant, que va ser la persona que va formar Plana en les arts gràfiques i, per cert, molt bé. L'obra de Miquel Plana passarà a la història. “Ànims per la vostra tasca en el diari”, ens diu la Loi. Gràcies a tu pels ànims.