Connexió

La situació, si fa o no fa, és aquesta: la immensa majoria dels ciutadans d'aquest país i del veí han vist com els seus salaris i pensions estan disminuint, mentre que els preus dels serveis i dels productes augmenten. El govern espanyol afirma que no té llibertat d'elecció, llibertat que en realitat va perdre fa mesos, per molt que s'entestés a negar-ho per allò tan espanyol de l'orgull i de l'aparença. Les retallades s'han d'aplicar sense remissió perquè Brussel·les ho mana. A partir d'ara, afirmen, hem d'acostumar-nos a passar amb menys. A tenir els serveis que ens puguem pagar i prou. Res d'endeutar-se... si més no fins que tornem el que devem.

Cert: ens tenen ben collats. Per això mateix, el que més em va molestar de la intervenció de Rajoy dimecres passat no va ser ell, el pobre, sinó que tots els seus coreligionaris anessin ovacionant cada mesura que, de fet, suposava renunciar a una promesa del seu programa electoral. No podien mostrar una mica de contenció o de circumspecció? Ni Espanya ni Catalunya estan per a segons quins espectacles circenses, no troben?

El problema d'alguns polítics és que creuen que els electors són idiotes. Aquesta creença és la causa de no poques desgràcies. Per als polítics.

La gent veu com cada cop li costa més arribar a final de mes. I que les retallades es fan per retornar uns deutes que alguns van contraure en el moment de la moderna febre d'or. Per a aquests sí que hi ha diners, però per als pensionistes, els desocupats, la salut i l'educació, no. La gent hi veu una connexió perversa. Problemes a la vista.