Les batalles del Ter

Com que són barreres naturals per al pas dels exèrcits, els rius solen donar nom arreu a greus episodis d'armes. El Ter no és una excepció. La història parla, en efecte, d'una batalla del Ter, en el llarg context de la guerra dels Trenta Anys. L'any 1694, els francesos van ocupar Roses i Figueres i es van situar al llarg del riu, entre Verges i Torroella. Els espanyols, que s'havien instal·lat a l'altra riba, van ser derrotats i els invasors van arribar fins a Barcelona.

Entorn del Ter s'han lliurat, després d'aquella, moltes altres batalles, incruentes però doloroses i gairebé sempre perdudes. 1958: batalla contra la derivació de vuit metres cúbics per segon del cabal del riu cap a Barcelona. 1959-69: batalla contra la construcció de la presa de clova d'ou de Susqueda. 1955-80: batalla pel manteniment dels regadius del Baix Ter, reiteradament promesos i sempre escamotejats. 1957-78: batalla contra la contaminació creixent del riu per part d'abocadors municipals i industrials. I, finalment, la batalla encara viva pel manteniment del cabal fluvial al seu pas per la ciutat de Girona. La llei del 1959 garanteix un metre cúbic per segon per a l'aigua potable i tres metres cúbics per segon d'escorrentia a favor de la ciutat. Aviat es va sospitar que aquesta exigència legal no es complia, però no hi havia manera de comprovar-ho: faltava una estació de control de l'aforament que van tardar vint-i-sis anys (!) a construir. Però ara resulta que fa quatre mesos que l'estació està aturada i que la comprovació torna a ser impossible. I encara més: la broma pesada no s'acaba aquí. Segons explicava dimarts passat aquest diari, el compromís amb el Ter contret per l'anterior govern català i assumit per l'actual podria quedar en paper mullat a causa de la crisi. No sols no es retornaria a Girona la part pactada del cabal derivat a Barcelona, sinó que es posaria en risc el compliment mínim d'escorrentia establert per la llei de 1959.

Aquesta batalla, com totes, afecta les persones. L'alcalde de Girona ho ha recordat: “El riu és part de la nostra vida i si el maltracten, n'abusen o l'ignoren, també ens ho fan a nosaltres.” Nosaltres, les eternes víctimes de les batalles del Ter.