Futbol i vida: el poder de les emocions

Poc abans que l'eufòria de la roja aixequés una onada emocional que els mitjans de comunicació espanyols s'han encarregat de propagar a so de bombo i platerets, es feia públic un estudi, presentat com a pioner al món, que afirma que el dolor en pacients amb càncer en fase avançada disminueix a l'entorn d'un 8% quan veuen jugar el seu equip de futbol. Els responsables d'aquesta investigació han confirmat els efectes positius que pot tenir veure un partit de futbol a l'hora de millorar els símptomes físics i emocionals dels malalts oncològics que més pateixen les seqüeles dels tractaments amb quimioteràpia. En l'estudi, que ha estat elaborat per investigadors i professionals sanitaris implicats en el programa per a l'atenció integral a persones amb malalties avançades de l'Obra Social de La Caixa, es demostra que la intensitat del dolor dels pacients disminueix d'un percentatge prou significatiu i que el malestar general baixa d'un 5%, sobretot perquè augmenten molt especialment les emocions d'eufòria i exaltació. Sens dubte, veure guanyar el teu equip t'aixeca l'ànim de manera immediata. Però, això no ho sabíem ja? Tant li fa que es tracti de futbol, de bàsquet o de waterpolo. Que sigui un partit Barça-Madrid, una final de bàsquet o qualsevol matx. És un fet prou conegut per tots o, si més no, intuït. En aquest cas, l'estudi fa referència a determinats malalts, com si aquesta circumstància fos un element extern que els diferenciés de la resta de persones. No deixa de ser sorprenent la poca confiança que tenim en les nostres pròpies intuïcions; necessitem recórrer al resultat d'una investigació basada en ítems científics per creure'ns que les emocions tenen una importància significativa en la nostra qualitat de vida. Som així, només creiem allò que es pot demostrar amb dades contrastables i ens refiem poc de les nostres certeses interiors, sense tenir en compte que qualsevol objectiu es realitza a partir de la confiança. Vist que estem fets d'aquesta fusta fràgil amb què la malfiança fa estelles, ja era hora que algun equip mèdic focalitzés l'atenció en l'estudi de l'estat emocional dels pacients, que resulta essencial a l'hora de curar-se. Posats a investigar, podrien observar quin efecte té en qualsevol persona la visualització d'un paisatge estimat, la lectura d'una frase emotiva, l'escolta d'una cançó evocadora o d'un acudit que provoqui la riallada. M'aventuro a dir que, si analitzessin tots aquests factors, segurament arribarien a uns resultats similars. El camp emocional és un artefacte poderós; el més increïble és que, tot i saber-ho, practiquem tan poc l'art de generar emocions constructives. Ens queixem de la “realitat” però som especialistes en fixar-nos en la negativitat i estem més enganxats al psicodrama que els personatges d'un fulletó televisiu. Sospito que per sortir de les situacions que no ens agraden no n'hi ha prou amb veure futbol, sinó en ser capaços d'autoprovocar-nos estats emocionals que ens permetin construir noves realitats, i això comporta el compromís d'implicar-nos-hi activament. El Barça de Pep Guardiola va aconseguir un fenomen d'aquesta naturalesa en l'àmbit col·lectiu. Però el més difícil és aplicar-ho al matx de la vida diària on suem tinta xina per sobreviure als tsunamis de la prima de risc i la pressió fiscal. Cal demanar que el debat polític no s'enquisti en el partidisme, ampliar fronteres i anar units quan es negocia a Madrid. I, en aquest sentit, iniciatives com ara la nova secció Catalunya vol viure en llibertat poden ajudar a fer créixer la confiança i crear un clima que serveixi per projectar una realitat possible millor que l'actual.