No firmis sense llegir...!

Temps enrere entre les autoritats que presidien la processó solemne a la festa major de qualsevol poble hi trobaves el director o el delegat del banc o caixa de la localitat. Al costat del capellà, el caporal de la Guàrdia Civil, l'alcalde i el metge hi havia el representant de l'entitat de crèdit establerta al poble. Era una de les forces vives perquè era dipositari dels diners dels veïns, i era el consultor de capçalera dels afers econòmics que els esdevenien. La gent li tenia tota la confiança i ell procurava correspondre-hi amb saberuts consells. Era un personatge molt apreciat.

Però els temps han canviat, i els directors i delegats, també. No únicament de tarannà, sinó personalment: l'entitat els fa permutar de lloc constantment per tal que el client no pugui dir-li a la cara que el “va enganyar”. Es trobarà davant una persona desconeguda que s'arronsarà d'espatlles, i li contestarà: “D'això no en se res, perquè jo no hi era...” El nerviosisme s'ha apoderat de les entitats de crèdit, que no han dubtat a recórrer a estratègies molt dubtoses.

Primer varen ser les permutes financeres (swaps): una mena d'assegurança del tipus de canvi del crèdits que l'entitat obligava a signar per aprovar qualsevol sol·licitud. Aquella assegurança portava un regal enverinat perquè la possibilitat de renunciar-hi quan es fa insostenible té un cost astronòmic. Això hi figurava en “lletra petita” i molta bona gent hi va caure de bona fe.. Els tribunals ja ho han començat a sancionar.

Després van venir les participacions preferents, valors destinats a guanyar liquiditat, que són una mena d'híbrid del capital social perquè no és deute exigible, ni genera dret al vot, i la seva rendibilitat no està de cap manera garantida. Més tard, aquestes preferents van deixar de ser “recurs propi” pel tractat de Basilea III. L'inversor no disposa ni de còpia del que va signar, i finalment s'han convertit amb bons amb venciments a deu anys (!), per a desesper de molta gent d'edat que veu que mai podrà recuperar el seu capital.

Els documents i escriptures que posen a la signatura són un autèntic galimaties. plens de paranys. En els préstecs hipotecaris s'estableix que, “si la finca que garanteix el préstec cau més d'un vint per cent del seu valor de taxació, el banc pot cancel·lar el préstec immediatament, exigint el seu retorn”. Així doncs tots els préstecs hipotecaris antics avui han vençut, i són exigibles, si tenim en compte el retrocés dels valors dels immobles! Ara comencen a aflorar milers de plets contra aquestes entitats!

La recomanació més assenyalada és la de no signar cap document bancari sense una lectura prèvia, assossegada i per gent entesa. No fer-ho pot comportar conseqüències nefandes. El senyor director de l'entitat de crèdit ja no presideix les processons...!