Babel

“Vostè es pensa que no el llegim, però s'equivoca. No és per fer-lo content que li ho dic. Li ho dic perquè s'hi pensi molt quan es posa a escriure la seva crònica. Ha de saber que de vegades hi estem d'acord, però que d'altres, perdoni que li ho digui, trobem que pixa fora de test. Aquestes coses passen. El test de cadascú és petit. Però el llegim. Miri, encara recordo quan proposava que Europa, l'Europa que mirem de construir amb tants recels, deixés de banda l'anglès com a llengua franca i assumís l'esperanto, que no és de ningú i és de tots. Deia que l'esperanto es pot aprendre amb pocs mesos. Ja veu que me'n recordo. No era mala idea, no. Impossible d'aplicar, però bona. Doncs, miri, sap què? Jo mateix he tingut una altra idea impossible i bona, que li cedeixo gratuïtament.”

M'ho diu un lector i, com que sóc educat i un cronista ha d'atendre els seus lectors, paro l'orella. Estic convençut que les bones idees impossibles són les que poden revolucionar el món. Si un lector parla, veiem què diu.

“Per què esperanto? Per què no el xinès, que comença a estar de moda? Sí, el xinès. Però la idea no és pas que tots aprenguem a parlar xinès –tot i que seria prou útil–, sinó que aprenguem a escriure xinès. Vostè ja deu saber que els xinesos no escriuen paraules, com nosaltres. No escriuen sons, fonemes. Ells escriuen directament paraules, idees. Dibuixen ideogrames. Simplificant: quan volen escriure casa, dibuixen una casa; quan volen dir peix dibuixen un peix. Fins aquí tot és fàcil. Després vénen les idees més complexes. Una boca i un ocell significa cantar, però una boca i una barra de pa vol dir menjar; perdoni, ho cito de memòria d'haver llegit Eisenstein quan compara els ideogrames amb el muntatge cinematogràfic, però és més o menys això. El resultat de tot això és que l'escriptura xinesa és si fa no fa com la numeració. Quan escrivim un 3 no representem la paraula sinó la idea. Amb uns quants signes apresos i ben combinats podem escriure qualsevol número (3.204, posem per cas). Els números són ideogrames. De manera que vostè pot parlar com vulgui i llegir-los com vulgui, però un 3 és un tres en tots els idiomes del món. Ho va entenent? Si aprenguéssim a escriure cantar amb els signes de la boca i l'ocell, tothom entendria la mateixa idea encara que llegís paraules que sonessin completament diferents.

“Sí, aprendre a escriure ideogrames és complicat i deu costar temps i esforç. Crec haver llegit que Mao va arribar a pensar a renunciar-hi per facilitar l'alfabetització del seu poble. Però també són difícils l'àlgebra i la medicina i moltes altres matèries que som capaços d'aprendre si creiem que ens seran útils. No creu que valdria la pena una escriptura que ens permetés la comunicació universal?”

No sé què dir. Però penso en un internet en xinès.