“Itinerari saludable”

Segurament s'hi deuen haver fixat: d'un temps ençà els pobles, camps i boscos van moblant-se amb uns senyals fets amb un pal cilíndric de fusta clavat a terra que llueix al capdamunt un, dos o tres minúsculs cartellets en forma de fletxa direccional. Cada vegada n'hi ha més i us els trobeu en encreuaments de carrers de poble, de camins rurals i d'això que ara en diuen pistes forestals. El peu, clavat a terra dins d'un forat obert amb una màquina filaberquí, és de fusta geometritzada a màquina i tractada amb químiques que han de protegir-lo i allargar-li la vida. En contrast, els cartellets fletxeta són tan minúsculs que les lletres que contenen a penes són llegibles. No sé si també a la província i a la nació n'hi ha, però l'Alt Empordà n'és ple: en veiérem molts diumenge tot caminant de Vilanant a la Mare de Déu del Mont (6 hores si no us torbeu). Els meus acompanyants van haver de donar-se tanda per expressar la indignació que duien formulada des que, un moment o altre dels darrers mesos, havien vist el primer. Perquè, si us hi esforceu, podeu arribar a llegir “Itinerari saludable” en cada direccional dels que figuren al capdamunt del pal. I prou. La fletxa apunta cap a un dels camins/carrers que neixen a la cruïlla (a vegades, incomprensiblement, no pas a tots), sense cap detall més: ni cap on porta aquell vial, ni la distància en quilòmetres o en temps... Res a veure amb d'altres cartells que associacions o municipis posen i que us informen del següent poble, castell, megàlit... que trobareu, i quan el trobareu, expressat en distància o en hores i minuts. Les fletxetes que critiquem indiquen la obvietat que allà neix un camí, però no us fan saber res del que realment us podria interessar. En canvi el lema que hi figura podria haver-se estalviat per ofensiu, inútil o sectari: “Itinerari saludable”? Per a qui? Per a qui vagi coix o en cadira de rodes? “Itinerari saludable”? Perquè caminar, a qui pot fer-ho, li facilita salut? Això ho saben fins i tot les pedres. “Itinerari saludable”? Sectari per la moralina tontorronodidàctica que conté: les cantonades de carrers i camins no són, posem, un menjador escolar on potser sí que cal l'exaltació de pràctiques salutíferes. Aquests milers de senyals inútils i que han costat una morterada al contribuent, vénen a dir: camineu –obeïu–; no us cal saber cap a on, ni quan trigareu a arribar-hi, simplement confieu. Una mena de síntesi del catolicisme més restret aplicat a la papanateria roma i amb xandall.