El timó és en mans de Brussel·les
Finalment, Mariano Rajoy ha admès una realitat que sembla que era coneguda per tothom menys per ell i els seus acòlits: que l'Estat espanyol està intervingut per causa dels enormes excessos fets durant la febre del maó. Per sortir-se'n, l'Estat espanyol necessita una injecció de capital i un any més de marge per reduir el dèficit públic. Són concessions que s'han aconseguit, però no gratis. A canvi, Mariano Rajoy va enumerar ahir un pla de xoc que està dictat directament des de Brussel·les.
És per causa del seu origen als països centrals d'Europa que el pla d'ajustament, per primer cop, té cara i ulls. No consisteix en un degoteig de mesures, sinó en un grup d'accions, algunes certament doloroses, que s'equilibren i es coordinen: es redueix la base imposable de l'atur, però també les cotitzacions socials de les empreses. Una novetat important és que el govern espanyol actua sobre el cos de funcionaris. Però aquest hauria de ser només el principi: encara hi ha molt per retallar en l'estructura de l'Estat, i no només als salaris.
Fins ara, l'estratègia del govern espanyol per ajustar els comptes ha gravitat sobre dos eixos: primer, traslladar el dèficit i la responsabilitat de disminuir-lo a les autonomies; i segon, augmentar les taxes i reduir la prestació de serveis. És dubtós que el gir imposat per Brussel·les suposi l'oblit d'aquesta estratègia. El govern espanyol intentarà rescabalar-se de la cessió obligada de sobirania a Europa intervenint les autonomies. Serà un nou recordatori que les retallades serien menors en una Catalunya lliure de l'espoli fiscal. I que, evidentment, hi ha problemes que es resoldrien millor amb un estat propi.
