Dret a no rebre publicitat i que la que es rep no enganyi

El desenvolupament de noves tecnologies ha millorat la capacitat de les empreses per exercir el seu dret a fer publicitat, i en la mateixa proporció ha complicat la vida dels consumidors que no en volen rebre. No fa tants anys, el conflicte d'interessos es resolia d'una manera molt senzilla –el propagandista deixava una carta a la bústia i el destinatari la llençava a les escombraries sense obrir-la–, però ara és gairebé impossible lliurar-se de la publicitat indesitjada, que també arriba amb trucades al telèfon fix, trucades al mòbil, SMS a aquest mateix aparell i correus electrònics. És una bona notícia, doncs, que l'associació de les empreses que es dediquen a aquesta activitat hagi creat un servei d'internet que facilita als usuaris que refusen la publicitat no demanada apuntar-se a una llista perquè siguin exclosos de les campanyes publicitàries fetes amb bases de dades públiques o d'entitats amb les quals no tenen cap relació.

També representa una millora de la protecció dels consumidors –encara que arriba molt tard– l'aprovació dels codis de conducta sobre els negocis basats en l'enviament de missatges SMS Premium i trucades a línies de tarifació addicional per participar en concursos televisius o descarregar continguts al telèfon mòbil. Sembla mentida que fins ara –bé, fins que no passin quatre mesos des de la publicació del codi– no s'hagi obligat a fer que la publicitat d'aquests serveis es faci amb lletres que es puguin llegir i no es moguin a la pantalla i que en tot moment es vegi el cost de la trucada. Igualment incomprensible és que fins ara no s'hagi prohibit que els serveis d'atenció als clients i de postvenda funcionin amb números de tarifació addicional.