Renovar-se o morir

De moment, el nostre lector que temps enrere ens deia que estava negre perquè quan els divendres anava a comprar el diari sempre li queia a terra el suplement Sortim ja no tindrà més aquest problema. La revista Presència ha fet un pas endavant, ho vam comprovar diumenge passat. Segons ens diuen de la direcció, només és un pas, a poc a poc aniran canviant coses, incorporant-hi idees. Des del primer número, sóc un lector convençut del Sortim. De ben segur que deu ser per la meva obsessió pel país. M'agrada saber que es fan coses, que es renoven aplecs, que es creen festes populars, basades en orígens històrics. La veritat és que ja no tinc edat per anar gaire amunt i avall, però m'agrada saber que a l'Escala reviuen l'època del romans i els grecs, que a Premià de Mar tornen a aparèixer els pirates i que Bagà rememora els temps medievals. Cada terra fa sa guerra, i és important que nosaltres no perdem els nostres orígens. Ara, a Presència, podrem continuar sortint i passejar per les comarques catalanes encara que només sigui amb l'esperit. Molts lectors, però, em consta que repassen les festes, aplecs, actes que es fan, etc. per decidir on van el proper cap de setmana. Demano als responsables que intentin que Sortim sigui el més complet possible. Ja sabem que sempre al darrere hi ha un problema econòmic, però val la pena l'esforç. I no cal dir que, si els ajuntaments i les entitats que organitzen activitats poden posar algun anunci per donar un cop de mà econòmic, serà benvingut.

Presència, sobretot per als gironins, forma part de la nostra vida, no ho oblidem. És cert que amb la incorporació de l'Avui, molts lectors s'hi han hagut de familiaritzar. Crec que s'està aconseguint. Quan per raons familiars anava sovint a Mallorca, em feia molta il·lusió comprar l'únic diari en català de les Illes i trobar-hi la revista Presència. Em sentia com a casa. Des de l'any 1965, Presència s'ha fet present, i valgui la redundància, de diverses maneres, amb diferents periodicitats, a casa nostra. N'ha passat de totes, i, si no, pregunteu-ho a en Narcís Jordi Aragó o en Pere Madrenys, només per citar uns noms ben coneguts. I sempre ha reeixit. Permeteu-me una confidència: vaig ser el director que va incorporar Presència a El Punt. Sabíem que calia fer-ho, però no teníem els mitjans adequats i ho vam passar malament. Comprenc la reacció de l'Aragó quan va veure el primer suplement de Presència al diari. No es va poder estar de dir que per fer allò valia més que la revista es morís. Per sort, es va anar millorant, unes èpoques amb més sort que en altres, i aquí la tenim, plena de vida, dintre de la vida que ens permet la crisi actual. Només cal ara que els anunciants descobreixin la cobertura territorial que te la revista i hi donin un cop de mà.