Dos mals governs

Els ciutadans de l'Estat espanyol hem tingut successivament dos governs dolents o de pobra qualitat, si volem ser generosos: el presidit per José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011) i el de Mariano Rajoy, que tot just fa nou mesos que està en el poder. Ho dic al marge dels meus sentiments catalans –perquè si fos així aleshores hauria de retrocedir segles per trobar-ne un de bo– i al marge de simpaties polítiques. Estic dient i repetint que, tant el PSOE com el PP tenen possiblement caps més ben assentats que els dos polítics mencionats i, per descomptat, economistes amb més coneixements i prestigi que els que han ocupat els ministeris econòmics durant els darrers anys. No els han ensopegat. Els dos mals governs han coincidit amb una crisi econòmica de primer grau i el resultat és d'allò més desesperançador. Les crisis s'afronten amb mesures econòmiques i amb la confiança dels ciutadans en aquells que els manen. Ni el govern de Rodríguez Zapatero ni el de Rajoy han pres les mesures adequades en el bon moment, ni s'han guanyat la confiança dels seus cansats súbdits.

Si fos un votant del PSOE o del PP, ho tindria molt clar. Abans hauria demanat la dimissió del govern socialista, i ara demanaria la del govern del PP. Però com no ho sóc, no tinc alternativa vàlida, ja que és evident que aquests són els partits majoritaris de l'Estat i, si no guanya un, guanyarà l'altre. Si fos votant del PSOE confiaria a recuperar una majoria en el Parlament espanyol. Si fos votant del PP demanaria un miracle o bé un medicament que em permetés dormir dos anys i desvetllar-me en un altre escenari econòmic, que tots confiem que serà millor que l'actual, mani qui mani. Si fos votant català podria aspirar a una tria impossible: que el govern del PSOE o del PP escollís un polític català per presidir el govern o per ocupar els principals ministeris econòmics. I dic impossible, perquè per trobar un president català del govern espanyol hem de remuntar-nos al general Prim, i en temps de democràcia, el paper dels catalans amb responsabilitats econòmiques en el govern ha estat o inexistent, o mínim, o ha durat molt poc. I gosaria donar noms de catalans possibles votants del PP i, per descomptat, de votants del PSC (PSC-PSOE), que donen deu voltes a José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy, Elena Salgado o Cristóbal Montoro, per posar-ne alguns exemples.

Els mals governs espanyols estan cedint sobirania a marxes forçades a la Unió Europea. El Banc d'Espanya va cedir al Banc Central Europeu la política monetària, amb la creació de l'euro l'any 2001. Ara els funcionaris del banc central espanyol dependran del banc de Frankfurt a l'hora d'aplicar el sanejament financer, de manera que les retallades del Ministeri d'Economia podrien començar amb els alts càrrecs del banc de la plaça Cibeles. D'entrada, això no és dolent per a Catalunya, però com a mínim resulta estrany.