Menys estratègies
Els partits catalans seguiran negociant fins l'últim minut de dimecres vinent un projecte de pacte fiscal. Finals de juliol era el termini a què es van comprometre les forces parlamentàries i en aquest sentit hauran complert el compromís. Tot apunta que el projecte de pacte arribarà a les Corts espanyoles només amb els vots favorables de CiU, ERC i probablement d'ICV-EUiA amb aportacions de caràcter social i amb el rebuig dels socialistes i els populars, que sembla que votaran en contra del concert econòmic que proposa CiU.
Dic que sembla perquè els socialistes viuen moments de tensió interna entre els favorables al concert econòmic i els contraris i caldrà esperar el text que presenta i per on decanta la votació.
Una autèntica prova de foc per a l'actual direcció, que encara recorda que, als anys vuitanta, els socialistes de Joan Reventós van voler quedar al marge del govern de CiU en temes d'alta política de l'època. Un fet que va suposar que hagueren de quedar-se vint-i-tres anys a l'oposició.
També es contempla l'escenari d'un acord global sense el PP o fins i tot amb la seva abstenció. Un acord descafeïnat de contingut que crearà més frustració a la política catalana.
Deixant de banda un procés que en d'altres moments hauria estat apassionant, els tràmits polítics per aconseguir un pacte fiscal de Catalunya amb l'estat que millori les finances catalanes, hauran avorrit una població que allò que desitja són solucions immediates, compromisos ferms, missatges clars i menys tàctiques i estratègies.
Les tàctiques i les estratègies formen part de la política i sovint són interessants per als politòlegs i per als amants de la vida parlamentària. Però en els temps que vivim la volada hauria de ser més alta i més intensa. És difícil entendre que, en el decurs d'un any i mig de negociacions on hi ha hagut de tot –comissions d'estudi, d'experts en la matèria, entrevistes del President de la Generalitat amb tots els líders polítics catalans, cimeres, etcètera–, que ningú no hagi mogut un pas les seves postures inicials de fa un any i mig.
Les estratègies entre partits polítics han estat constants sense pensar que en aquests moments la ciutadania no vol estratègies partidistes. Vol no haver de patir per la feina i pel plat a taula i viure en un país on el finançament estigui resolt amb el pagament dels seus impostos.
