Recentralitzar l'educació

Estem assistint a un procés de recentralització de l'Estat que, sota la cobertura de la crisi econòmica, respon a un pla preestablert per recuperar competències per al govern central en detriment dels poders autonòmics. Res de nou en un estat caracteritzat, des dels seus orígens, per les ànsies uniformitzadores i per l'al·lèrgia congènita envers la diversitat i la pluralitat.

Conscients d'això, i a partir de la tossuda experiència de fracassos per intentar un canvi de model d'estat, als catalans només ens queda emprendre un viatge de sortida civilitzada per poder fer el nostre propi camí. Ningú ens podrà dir que no hem invertit anys i esforços per propiciar una entesa mútua, ni que no hem fet un dispensi considerable de recursos sota el concepte de solidaritat interterritorial. Però tot té un límit i tot s'acaba.

Aquesta onada recentralitzadora en el terreny educatiu es mostra en tota la seva dimensió més descarnada. Des de tots els fronts (polítics, mediàtics, judicials...) s'estreny el setge envers l'ensenyament i l'ús normalitzador de la llengua en tots els territoris de parla catalana. I, en el cas de Catalunya, l'eix de l'atac és l'ús del nostre idioma com a llengua vehicular de l'ensenyament a les escoles. Es discuteix, doncs, quelcom absolutament normal en qualsevol país del món. Però se'ns discuteix perquè no se'ns reconeix, precisament, el caràcter de país, de nació.

I, seguint la mateixa lògica, el ministre Wert aprofita la conjuntura de la crisi actual per imposar tot un seguit de mesures que envaeixen clarament les competències educatives del govern català. Per exemple: voler imposar una prova de revàlida al final de cada etapa educativa per a tots els centres de l'estat, encara que sigui en la part dels denominats ensenyaments mínims –que més que de mínims són ja de màxims–, que qüestiona clarament la competència sobre el currículum que la LEC reconeix al govern català i, per això, la nostra consellera ja ha advertit que s'hi oposarà.

Més enllà de les proves esmentades, també es proposa un canvi de model per al 4t d'ESO, la Formació Professional, el Batxillerat, les matèries curriculars i els seus horaris, l'accés a la universitat, etc. Tot per justificar la necessitat no només de preservar sinó d'incrementar les funcions d'un Ministeri d'Educació que, amb un estat descentralitzat i amb uns temps de crisi econòmica, hauria de desaparèixer. Lluny d'això, es converteix en un dels principals instruments al servei del projecte recentralitzador.

Tota la societat catalana, i molt especialment la comunitat educativa, hem de ser molt conscients d'aquesta maniobra que intenta laminar el nostre poder autònom en educació aconseguit al llarg dels darrers trenta anys. La conselleria d'Ensenyament ha de comptar amb tot el suport de la comunitat educativa catalana per poder fer front a aquest intent clarament invasiu i, per tant, hauríem d'evitar fer alabances de les propostes ministerials (encara que amb algunes determinats col·lectius hi puguin estar d'acord) mentre es plantegin les reformes des d'aquesta concepció centralista.

És molt legítim que tinguem models i concepcions pedagògiques diferents en relació amb com organitzar i millorar l'ensenyament dels nostres nois i noies, però aquestes diferències les hem de dirimir en els nostres propis espais polítics i socials sobirans, no en aquells altres que malden, precisament, per substituir-los. També en educació l'hora del dret a decidir s'apropa. Romanguem, doncs, en alerta i preparats.