Des de la Rovellada

Al matí havíem pujat al puig d'Esquers, tot i que es mantenia la tramuntana entaulada el dia abans. Tot feia pensar que amainaria. Des del cim esventat deixàrem córrer la vista des del Canigó fins al mar –el golf de Roses, empetitit i abrigat per la distància– amb el Mont, el Far i tot un rosari de noms coneguts emmarcant l'Empordà quiet, una mica emboirat malgrat el vent, com el pessebre que sempre ha sigut: Figueres, però també Peralada, Sant Climent, Pont de Molins, Garriguella... El cap de Creus aprimant la costa fins a la Maça d'Oros, els poblets amagats a les raconades del litoral, amb tota la Mediterrània estesa, aparentment quieta, fins a l'infinit. Ja de tornada, recordem el salvament d'ahir, quan l'esclat acolorit d'unes bengales han situat davant de Colera un veler a la deriva que demana ajuda. Les llargues hores d'espera, entre el vent i les ones, l'arribada del vaixell de rescat, ja en plena nit, la remolcada fins a Portbou. La tramuntana té aquestes sorpreses.

Després, ja a mitja tarda, notícies de foc a la Jonquera, que egoistament no ens hauria de preocupar gaire perquè el vent no ens el durà, aquest cop. Però poc més tard ja sabem per la ràdio que un altre foc crema a Portbou, just aquí al costat, i ens adonem que el cel s'està enfosquint, una columna de fum espès s'endinsa cap a mar obert, davant mateix de Colera. Ara ja som a primera fila i ens podem trobar a l'escena només que el foc salti pel coll del Frare. A la Rovellada, que toca Portbou, hi ha angoixa entre els que recorden com tantes vegades –dues o tres en els últims quinze anys– les flames han arribat a envoltar les cases. Alguns porten els cotxes al petit embarcador, per si de cas –de l'embarcador van haver de ser rescatats una vegada una colla de veïns espantats–, la majoria vigilen l'evolució del fum amb l'orella enganxada a la ràdio. Tots ens adonem que hi ha un perill greu a la carretera que s'enfila de Colera fins al túnel de Portbou. Fa unes hores que han tallat la general i l'autopista i el trànsit s'ha desviat cap aquí. Ara, amb el foc de Portbou, això s'ha convertit en una trampa. Si la cosa es complica, cosa que el vent fa preveure, autocars, camions i turismes que fan una cua inútil de molts quilòmetres es veuran atrapats entre les flames.

Ara, amb dificultats per avançar, arriba el primer cotxe de bombers. Al cap d'una estona en passen tres o quatre més. I encara, sorprenentment, apareixen hidroavions francesos que comencen a treballar. Dos o tres bimotors i un quadrimotor que van fent passades a baixa altura. Màquines potents, que aguanten la tramuntana que no deixa feinejar els d'aquesta banda. En tindrem sort. A la nit, tot sembla controlat.

El foc encara crema. L'espectacle des del puig d'Esquers deu ser dantesc. No hi pujarem pas.