Filologia

N'hi havia un que no es volia morir mai perquè cada dia en sabia una de nova. Ben mirat, els diaris en porten tantes de noves que et fan bullir el tupí, però me n'ha arribat una que ni me l'esperava. No és pas cosa minsa, tot bitxo sap que les universitats alemanyes en troben cada dia una per dir i de tant en tant ben grossa.

Friburg d'Alemanya té la universitat millor del món per allò que toca la filologia dels idiomes que vénen del llatí. Ho remenen tot, fins que, en aquest cas van furgar la Biblioteca Vaticana, on no saben què tenen, fent una troballa dels dies de Carlemany que ha passat desapercebuda i amagada perquè faria massa escudella entre els peninsulars.

Carlemany és el pare d'Europa, va conquerir terres cap a llevant, en va conquerir cap a migdia i la seva cort visqué una mena de renaixença cultural sense parió a cap altra banda d'aquest món en aquells dies. Entre d'altres notabilíssimes autoritats cortesanes hi havia un monjo, Alcuí, que va començar a ensumar les amplades d'allò que després fóra la gran escolàstica medieval.

Coronat emperador l'any 800, poc després ens arribava pels Pirineus la seva gent, el 810 tocava Tortosa, amb una retirada forçosa va quedar la Catalunya vella en mans imperials, deixant, endemés, cognoms d'aquells dies fins avui, com el meu, si el Coromines no l'erra.

Això va fer que aquella Marca Hispànica tingués un esplet cultural que no tenia cap altre racó cristià de la península, i ves que a Catalunya l'idioma naixent va esdevenir llenguatge de savis, mentre a les altres bandes se les feien com podien. Així, ho diuen els de Friburg, el català es va imposar a totes aquelles regions de cap al ponent. Tant, que els savis alemanys arriben a dir que el castellà va néixer dialecte del català. Ep, a mi no m'emboliqueu, aneu a discutir-ho a Friburg.

Em temo que el mal dels d'enllà és que s'han fet la història a la seva mida i no l'accepten talment és, començant per Don Pelayo que mai no es va passejar pel Torrent de les Flors. Dialecte o no dialecte no hi ha res al món que pugui fer ombra al Jorge Manrique, a Sant Joan de la Creu o al Cervantes. La veritat crua ens faria lliures a tots.