Tren

Fa unes setmanes es va estrenar la línia de l'AVE que enllaça València i Sevilla. Un trajecte que passa entre les ciutats de Conca, Ciutat Real, Puerto Llano i Còrdova. El comboi tenia 300 places i se'n van ocupar 70 en el viatge inaugural. No és moment de fer pronòstics sinistres, perquè hi ha una llei econòmica que diu que tota oferta acaba per generar una demanda. I ja està bé que el País Valencià vagi enllaçant amb Espanya amb vies d'alta velocitat, encara que sigui a través de Madrid, tal com planeja fer Renfe en el futur. Però, una vegada posats, també podrien fer l'enllaç del País Valencià amb el nord enllà.

Durant un temps, Espanya es va vantar a compte dels molts quilòmetres d'alta velocitat que hi havia a tot el seu territori. El que passa és que aquesta xarxa està tan mal planificada que és ruïnosa. Tot ha de passar per Madrid, sigui rendible o no. Pitjor encara: en donar prioritat a Madrid se sacrifiquen les vies que sí que serien rendibles, com ara el famós corredor mediterrani. Una via que els romans, en un moment en què no existia Espanya –encara que, no pateixin, si algun columnista de Madrid s'ho proposa ens demostrarà que sí, que ja existia–, ja van construir, i devia ser per algun motiu.

Tot això del corredor mediterrani, doncs, se sap des de l'època clàssica. Ara només cal que se n'assabentin a Madrid, on estan entestats en la travessia central –amb l'inestimable ajut del PSC–, cara de fer però que passa per la capital de l'Estat. El que temo és que, si Europa no deixa fer la travessia central, Madrid tampoc no farà el corredor mediterrani.