Aguantarà l'aiguat, Mas?

És una pregunta que ho sembla, però no té res de desconsiderada i menys encara de sentiment de menyspreu o de burla de l'interlocutor. L'aiguat, durant l'hivern, va començar a donar voltes i més voltes, es va carregar de borrasques de primer ordre per l'Atlàntic nord, quan la tramuntana i el llevant van trobar un bon forat a l'anticicló, i a la primavera passada, van voler remullar valls i muntanyes, boscos i conreus, amb la pretensió de refrescar els caps calents que, amb bona intenció, els uns, i per correspondre a les bufetades que l'Europa rica ens dedica amb tota cordialitat, els altres, s'han posat a treballar a gran ritme inútilment. El signat financer europeu, protagonista de l'espoli disfressat de salvament, sumat al pacte autonòmic, disfressat de solidaritat federal, són vertaderes màquines aspiradores de diners. Claríssim!

S'ha de dir que la bona voluntat meteorològica envers Catalunya és pràcticament nul·la: com a tot arreu. És un problema de sort! La naturalesa fa la seva feina i toca qui toca. El que passa és que, fa molts anys, un savi meteoròleg a qui els pares van exigir el títol de ciències econòmiques, va desenvolupar una nova ciència que la UE ha posat en pràctica. Així a Brussel·les, on radi, corda i diàmetre, conviuen amb sobiranisme, dèficit fiscal i rescat, arriben a conclusions tals com si la política fos terreny adobat per a la paradoxa, els contactes entre països fossin més fèrtils. Exacte! Llavors queda clar que la Generalitat ha de gestionar els impostos dins el marc d'harmonització fiscal comunitària, tot assegurant el principi de progressivitat fiscal en el sistema. Clavat! Com és que no es fa públic, aquest gavadal d'idees que enlairen el nivell intel·lectual dels professionals de l'euro? Hom pensa: Si tota aquesta parafernàlia s'hagués posat en solfa, ara qui sap on seríem! Així, el Grup Abertis, seguidor a cegues d'aquests principis, actua com un petit Estat i, sols en el primer semestre, ha obtingut un benefici net de 767 milions d'euros, un 121% més que l'any anterior. “Han estat les plusvàlues” diuen ells, fent el despistat.

Ara bé, la noticia inversemblant és la del Sabadell. Un banc acreditat per la seva seriositat i eficàcia crea el primer banc dolent per liquidar el totxo. Hom queda clavat per la frase. Obtindran, d'entrada, una provisió de 1.890 milions d'euros, importantíssims per complir les exigències dels decrets llei promulgats aquest any. Penso que si enlloc de crear un banc dolent en creen un d'excel·lent –el Sabadell hi té la ma trencada–, els resultats serien de ciència-ficció. Oliu riu poc, amb la boca tancada, com si no li acabés d'agradar el sistema. Es diu que si s'aconsegueix desbloquejar, clarificar i liquidar l'obra en construcció i l'acabada, s'entronitzarà la parella totxo i totxana, amb moltes possibilitats de ser canonitzada. Senyor! Senyor! Ho resistirà en Mas? Esperem-ho!