I la nau no va

En els primers cinc mesos d'enguany es calcula que han sortit de l'Estat espanyol 163.000 milions d'euros. És una dada brutal que confirma la precària situació econòmica i les dificultats cada vegada més grans per aconseguir liquiditat per respondre als compromisos públics, com el fet que la Generalitat no pot traspassar aquest mes els diners previstos als hospitals i centres assistencials concertats. I a aquestes notícies tan negatives s'hi afegeixen les constants puges de tots els serveis bàsics, com ara la llum, el gas, el butà, la gasolina o les autopistes, i també els institucionals, amb l'augment de l'IBI i altres taxes, o els atracaments oficials amb la sembrada de radars en un desmesurat afany recaptatori que fa pagar justos per pecadors. Mentrestant, els assalariats i els petits empresaris veuen com dia rere dia es van retallant els ingressos en una regressió sense precedents, fins al punt que el poder adquisitiu s'està situant en una dècada enrere. Per tot plegat, quan es coneixen les trampes legals que tenen els rics per no pagar impostos, no ens sorprendria si qualsevol dia hi hagués una revolta social. Els milionaris no tenen cap problema per fer circular els diners fins als paradisos fiscals (recorden les promeses dels mandataris mundials sobre la seva teòrica desaparició?), i des de casa estant tenen l'aixopluc de les Sicav (societats d'inversió col·lectiva de capital variable), unes institucions d'inversió creades per llei el 2003 que permeten als molt rics tributar només un 1% dels seus diners. Només han de crear aquesta societat, que està exempta de la majoria d'impostos, i tributar un 1% en comptes d'un 35%. Per formar-la, necessiten cent inversors, que en la pràctica solen ésser homes de palla que només hi posen el nom i que ja són coneguts com a mariachis. Molts grans empresaris i l'elit financera tenen Sicav, però també molts esportistes i artistes. Per crear una d'aquestes societats d'inversió es necessita un mínim de 2,4 milions d'euros. I si s'entra a mirar quins són els principals inversors, també hi trobem l'Església catòlica! Mentrestant, es continuen retallant drets socials, no hi ha diners per atendre els necessitats i les xifres d'aturats van en augment, tot i trobar-nos en plena temporada estiuenca. No hi ha cap motiu per a l'alegria, perquè decididament la nau no va i està tocant fons.