Fotografies necessàries
El percentatge de presumptes –presumptes?– malfactors és superior al que l'Estat pot aguantar. Des dels espoliadors de la banca fins als aprofitats de la cosa pública, un munt de teòrics administradors dels diversos nivells de l'economia espanyola han renunciat a mantenir uns suposats principis ètics per endinsar-se pels foscos camins dels beneficis personals, oblidant les més elementals normes de l'honradesa i/o de les bones maneres. Qui tracta amb oli, els dits se n'unta, deia la saviesa dels nostres avis; i és ben veritat que de mans untades en tenim exemples de tota mena, des dels palaus reials fins als càrrecs electes de qualsevol petita illa. Els mitjans en van plens i ja ningú, ningú, és capaç d'assegurar la confiança de la ciutadania.
És difícil, quasi impossible, exigir que la gent s'estrenyi el cinturó –els que encara en tenen– quan cada dia apareixen casos de lladres de guants blancs que han aprofitat la seva situació per robar sense aturador i, encara, permetre enriquir-se il·legalment als que l'envolten. I ja no es tracta del petit robatori, sinó que parlem de cents de milions, fets escàpols entre les carpetes oficials on s'amaga la corrupció sense mesura. Massa temps i massa gent han entrat en el territori de barra lliure, concedint favors, permeten corrupteles o ficant directament la mà a la caixa. Massa per poder-ho suportar.
D'altra banda, la llista de malfactors va augmentant i la feina s'acumula als jutjats, sense que el poder judicial perdi els nervis i, fins i tot, s'allarguen judicis i s'apilen expedients, potser per la mateixa magnitud de la tragèdia. Però la situació es fa insostenible i ara més que mai és necessari que es comenci a veure fotografies d'alguns suposats prohoms entrant a la presó amb el farcell d'una condemna exemplar. No podem esperar més: gúrtels, pretòries, palaus de la música, gendres reials, banquers aprofitats, valencians desenfrenats... Noms i figures que s'han enriquit mentre l'Estat s'empobria han de tenir condemnes exemplars i cal escenificar davant tothom que el delicte dels fins fa poc intocables mereix la més dura de les penes. Les fotografies són necessàries i és l'única manera de començar a recuperar la confiança de la ciutadania. No podem esperar més: veure entrar determinada gent a la presó és un antibiòtic imprescindible.
