Clam independentista

La temperatura, climàtica i política, del país està pujant acceleradament; és més: la nostra nació catalana està que bull. Les impostures polítiques de l'Estat espanyol, a través d'un govern que pretén ofegar-nos a marxes forçades, estan aixecant un clam independentista arreu de la nostra geografia. Aquesta onada, per tal d'exigir el que és nostre, s'està produint dintre d'una atmosfera de crisi estructural molt aguda, de descrèdit creixent de les institucions i de malestar social brutal. De fet, la reivindicació de la sobirania plena no deixa de ser una qüestió de més i millor democràcia. En abstracte, la vindicació de la independència és una exigència de més democràcia. Però en el moment actual, d'atacs constants i insidiosos per part de l'Estat, ja no es tracta d'aprofundir en la democràcia, sinó d'una mera preservació d'un model de democràcia social i de dret. D'ençà de la desaparició del franquisme, mai Espanya no ens havia mostrat la seva veritable faç: un estat morós, adulador de la banca, irresponsable, corrupte, sense sentit de la jerarquia de valors, que fa els pobres encara més pobres. En el xuclador del naufragi de l'estat social i de dret, és fàcil caure en l'esverament i la confusió. Nogensmenys, el moment exigeix més que mai el cap fred i una mà que meni el timó amb força. El projecte independentista no podem deixar-lo pilotar per la improvisació ni per la frivolitat, i menys encara per ventades emotives. Ens cal una majoria social que just es podrà aconseguir amb transversalitat. Això comporta explicitar que el rumb a la independència és marcat per la brúixola de la democràcia. La plenitud de drets col·lectius és consubstancial amb la plètora de drets individuals –polítics, socials, econòmics, cívics–. No es tracta pas de l'estratègia oportunista, destinada al fracàs; “fer ús” dels temes socials per guanyar-nos els no convençuts: la llibertat de Catalunya és indissociable de la llibertat dels catalans. En síntesi, el torrent de reclamació independentista s'ha de transformar en la força tranquil·la de la voluntat de tot el poble català, perquè acabi impulsant les forces polítiques a aconseguir finalment la descolonització definitiva de Catalunya. I l'assoliment d'un sistema just per als catalans. El clam per la llibertat nacional i la sobirania plena ens ha d'obrir, necessàriament, les comportes a la plenitud dels drets dels ciutadans.