Opinió

viure sense tu

La cigala

La Catalunya esforçada
no té diners
ni per la tardor

Tot és sortir fora d'un nucli urbà, allà on hi ha més de mig país, i sentir el cant de la cigala. Aquest carrisqueig que si t'agafa girat és capaç d'armar-te de pedres a veure si en toques alguna, per poder fer ni que sigui mitja migdiada estiuenca. És clar que aquest cant característic, aquest ric-ric, o cric-cric, com agrada més a Tortell Poltrona, és el que emeten els mascles a l'estiu en busca de femella per donar continuïtat a l'espècie. Als humans aquest so que surt de membranes, sacs d'aire i caixes de ressonància ens fa suar. En sentir-lo afegim inconscientment dos graus a la temperatura ambiental, fa venir calor. I a l'Àlex Rigola aquesta calor, aquest so de la cigala, el fa anar fins a la Tragèdia. L'any passat tancava el Grec amb aquest cant a la vida, de dansa i moviment, en versió animada de la lectura d'El naixement de la tragèdia de Nietzsche. Aquest any qui ha tancat el festival d'estiu de Barcelona han estat Els Amics de les Arts, que a petició del públic van interpretar un dels seus clàssics: la cançó L'Armengol, on també fan referència a la cigala, però en l'etimologia genital del mot. A l'hivern ja havia tingut notícies escèniques de la cigala, de l'insecte. Juntament amb la formiga i Vivaldi, a la sala de titelles La Puntual, la companyia La Petita Brownie recreava la famosa faula d'Isop. També els Xip-Xap en aquest gènere artístic presenten l'enfrontament vital entre cicàdids i himenòpters. És la formiga, que treballa a l'estiu, mentre la cigala canta i canta, i en arribar el fred qui té aliment és qui ha estat més previsor. És clar que això servia en temps d'Isop i de La Fontaine o Samaniego. Avui la Catalunya esforçada, la que fa els deures, és la que no té els diners ni per arribar a la tardor, mentre la cigala canta amb els nostres diners a la butxaca. Per entendre el que ens passa també hi ha la faula de l'home mossegat per un gos. Li van dir que estronqués la sang amb un tros de pa i el donés al gos. “Si faig això em mossegaran tots els gossos de la ciutat”, es va exclamar. Si afalaguem la maldat dels homes, diu Isop, els animem a ser més dolents. Ha estat dir-li macarra a un ministre i ens ha deixat carrisquejant i sense un ral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.