AVUI ÉS FESTA
Shakespeare
Del dramaturg anglès, tot el
que cal saber és en les seves
obres o no és enlloc
Si una literatura nacional disposa d'una figura com és William Shakespeare s'ha d'entendre que l'usi i que n'abusi. Un home del qual no sabem pràcticament res és –per desesperació de tants biògrafs potencials– la personalitat més influent de la literatura universal. De Shakespeare tot el que cal saber és en les seves obres o no és enlloc. Per això quan el British Museum ha volgut contribuir a l'olimpíada cultural que acompanya els Jocs de Londres 2012 s'ha empescat una exposició sobre el dramaturg sense mostrar res de personal. El centenar llarg d'objectes que s'exposen són peces del seu temps que ajuden a contextualitzar l'extraordinari impuls que Shakespeare va donar a l'escena anglesa en un moment en què hi havia menys parlants d'anglès al món que els que hi ha de català, avui. Shakespeare, aquest desconegut, va transformar l'escenari de The Globe en una agència de viatges, en un centre cosmopolita que va donar forma i sentit a l'eclosió d'una nació (Anglaterra) i al Regne Unit (amb la incorporació d'Escòcia durant el seu temps). Per tot això, l'exposició que han inaugurat amb els Jocs al British Museum té un subtítol per la paraula Shakespeare: escenificant el món. El teatre vigorós de l'època isabelina va funcionar en molts sentits: per cohesionar el país, per donar lliçons polítiques a la monarquia vigent, per emocionar els rics i els pobres, per celebrar l'amor i per alertar sobre els excessos de les ambicions humanes. La persistència de Shakespeare –el nostre contemporani– es fa explícita en l'exposició amb un objecte entranyable. Es tracta d'una edició de les obres completes que van colar en una presó de Cape Town dient que era una bíblia. Els presoners se l'anaven passant i subratllaven el seu fragment preferit. Nelson Mandela va marcar una entrada de Juli César: “Els covards moren moltes vegades abans no els arriba la mort.” Shakespeare com a pertinent font d'inspiració dels africans! Els Jocs Olímpics passaran, però l'enigmàtic Shakespeare seguirà essent el gran patrimoni cultural de la llengua anglesa.
