Una llei de llarg recorregut

El Parlament va aprovar ahir la primera llei d'educació de Catalunya (LEC), una normativa fonamental per a la necessària millora de l'ensenyament al nostre país. Malauradament, la llarguíssima tramitació de la llei no ha servit per sumar-hi adhesions. La LEC s'ha aprovat amb el rebuig frontal dels sindicats educatius, que hi han convocat fins a quatre vagues en contra en poc més d'un any, i ni tan sols ha pogut tenir el suport de tots els partits que formen part del govern, en un gest sense precedents en l'actual legislatura. ICV-EUiA va optar per votar-hi en contra emparant-se en el fet que no elimina els concerts a les escoles privades que separen els alumnes per sexes. El PSC i ERC van optar per mantenir aquests ajuts –certament poc propis d'un govern que s'autoanomena de progrés– a canvi d'assegurar-se un suport, el de CiU, fonamental per fer possible una llei de llarg recorregut. Més enllà de la pròpia existència de la llei, aquest és el primer gran èxit dels impulsors de la LEC amb el conseller Maragall al capdavant. Obtenir una llei que pot iniciar el seu camí amb els objectius clars i sense dependre de les eventuals alternances en el govern de la Generalitat.