Impostos i literatura

Els impostos i els llibres són dos símbols de l'existència d'un país. La Generalitat de Catalunya es va crear el segle XIV com la institució que recaptava els impostos dels ciutadans i els aplicava als serveis públics que el govern donava. Ho va recordar el president Artur Mas el dia que el Parlament de Catalunya va aprovar demanar al govern espanyol un nou pacte fiscal. Al mateix temps, m'he assabentat que es prepara la publicació d'una nova i gran història de la literatura catalana.

El cobrament d'impostos és una de les competències bàsiques d'un govern. Els llibres són una de les primeres manifestacions d'una cultura. No hi ha govern sense serveis públics i no hi ha país sense cultura, que s'expressa a través de llibres, música, dansa, arts plàstiques, tradicions i altres manifestacions artístiques. Sempre he cregut que Catalunya ha excel·lit i que pot excel·lir per l'economia i per la cultura. Som un país petit, però que destaca per una cultura artística que sovint ha tingut una presència mundial, en què podem afegir una cultura emprenedora, única en el sud d'Europa.

No som millors que els nostres veïns: ni més intel·ligents, ni més ben plantats. Sortosament, som ètnicament impurs, resultat d'una barreja continuada de sangs de tota mena. Tenim una pila de defectes, personals i col·lectius, que comprovo cada dia de l'any. Però hem creat una societat que fa segles que treballa bé i que fa compatible la creació d'un cert nivell de riquesa, amb les expressions d'una cultura de bon nivell, que s'expressa a través d'escriptors, pintors, arquitectes i artistes de tota mena.

El pacte fiscal, aprovat pel Parlament de Catalunya, ens donaria una autonomia financera, que és el que es proposava la Generalitat de Catalunya del segle XIV. Mai no hem tingut tant d'autogovern i mai no hem estat tant dependents del govern espanyol, com es va dir a la jornada del 25 de juliol passat al Parlament. A part de la solució política que demanin els ciutadans, la solució econòmica no pot ser sinó una revisió del model de finançament actual, que té autonomia per a les despeses però que no la té pel que fa als ingressos, que depenen en una part substancial del que a Madrid volen donar.

Catalunya té una literatura de bon nivell, que ha expressat els sentiments de la seva gent durant molts de segles. La cultura catalana té altres manifestacions, però cap com la literatura perquè permeti una identificació nacional. A Gaudí el poden considerar un gran arquitecte espanyol, però a Ramon Muntaner, Joan Maragall, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Joan Sales, per posar-ne uns exemples, els han de qualificar obligadament com a catalans. El pacte fiscal i la capacitat de recaptar impostos està en mans dels polítics i dels ciutadans que els donin suport. Una nova història –ambiciosa– de la literatura catalana està en avançat estat de redacció. Són dues senyals d'identitat.