Prova't

Comencem avui, catalanet, fent uns quants supòsits. Com ara que, amb feina (encara) o sense, més a precari o més sobradet, disposes durant aquests dies caniculars de més temps lliure que d'habitud. I que no l'esmerces, esportiu, a empassar-te, escarxofat al sofà, crispetes i retransmissions olímpiques per televisió. Sinó que, ves per on, l'aprofites per mig tertuliejar, ara amb aquest, ara amb l'altre, també amb gent de la pròpia família, biològica o cultural. I bé, atura't llavors a pensar mínimament de què hi xerres, sobre què i com fas conversa tu amb algú que no sigui l'efímer acompanyant d'ascensor (si mai n'agafes).

Primera pedra de toc (se'n pot seguir la filiació que n'indica E.H.Carr al seu What is History?): els criats parlen de persones, els senyors de coses. Entesos ara aquells i aquests no en el sentit classista originari, sinó en el de nivell cultural: qui en té menys, no disposa de prou mitjans d'abstracció per remuntar més enllà d'éssers concrets amb nom propi; qui en té més, per contra, sap extreure categories de la realitat en brut i fer-la més abastable.

Segona pedra de toc: si de persones és que s'enraona, de quantes de què no tingui esment coetani o en experiència pròpia pot dir-ne res de substantiu la gent poc culta? I sobre quantes de remotes en l'espai i en el temps no està en canvi en condició d'opinar raonadament qui tingui llums?

Tercera pedra de toc (a partir de la Literarische Kultur d'E.R.Curtius): qui sap de lletra és algú capaç de veure de lluny el que és proper i de prop el que és llunyà. L'illetrat viu cara-enganxat a l'estricta visibilitat tangible.

I encara una altra (manllevada del Glosari de Xènius): escau al civilitzat, no pas al bàrbar, la competència d'ironitzar sobre coses greus i la de tractar seriosament qüestions frívoles.

Tu, catalanet que la fas petar: quin és el teu nivell?