Professionals contra lladres
En la feliç circumstància personal d'haver estat pare recentment, he tingut el privilegi de tractar amb el personal del servei de ginecologia i obstetrícia de l'hospital universitari Sant Joan de Reus, un equip sanitari de suprema excel·lència en tots els seus membres, des del cap de servei i els diversos metges que integren la unitat fins a les llevadores i les auxiliars d'infermeria. La sensació és d'un gran respecte i d'un profund agraïment cap a aquests professionals que tenim treballant als nostres hospitals, una impressió que cal remarcar amb vehemència ara que el col·lectiu mèdic està patint tota mena de pressions com a conseqüència de les mesures de reducció de despesa pública impulsades des del govern. Em limitaré a evocar l'exemple de la doctora que va atendre la meva dona en una jornada laboral que començava just quan nosaltres ingressàvem a l'hospital, a les vuit del matí, i que no va acabar fins després del part a les dotze de la nit, en una intervenció acompanyada d'alguna complicació a través de la qual vaig poder comprovar la perícia i la determinació de la ginecòloga. Després d'aquesta experiència, aquells que ens hem beneficiat d'aquesta dosi enorme de laboriositat i de talent no podem fer res més que lamentar que aquesta doctora, com tot el personal mèdic català, hagi hagut de patir una retallada contundent en el seu sou. A una professional amb un grau tan elevat de formació que treballa de manera infatigable més de quinze hores seguides no sols se li hauria de restituir tot el poder adquisitiu que ha perdut els darrers anys sinó que encara caldria pagar-li més. La perspectiva, però, atesa la gravetat de la situació financera, no pot ser més fúnebre i encara gràcies si al setembre el personal sanitari continua cobrant les seves migrades nòmines amb regularitat després que aquest juliol s'hagin suspès els pagaments als centres concertats.
Que les meves afirmacions sobre la consideració que han de merèixer els professionals de la sanitat derivin d'una experiència personal viscuda a l'hospital Sant Joan de Reus encara fa més desproporcionat el decalatge entre el rigor i la feina ben feta dels equips mèdics i els comportaments irresponsables, ineficients i de vegades directament malversadors dels gestors de la sanitat. Malauradament, com hem pogut constatar aquests darrers mesos, l'hospital Sant Joan, a través de Sagessa, en tant que peça del hòlding d'empreses públiques de Reus, Innova, s'ha trobat a l'ull de l'huracà dels casos de dilapidació de recursos públics i de denúncies de corrupció en l'àmbit de la sanitat que han afectat l'expresident de l'Institut Català de la Salut i també director d'Innova, Josep Prat, així com l'exdirector del mateix ICS Carles Manté. En el context que acabo de presentar, produeix una profunda indignació saber que els professionals de la sanitat han de veure reduïda substancialment la remuneració pels serveis que presten, que l'usuari ha de patir més dificultats en l'accés a recursos sanitaris, però que fins fa uns mesos i durant anys Josep Prat exercia diversos càrrecs públics incompatibles (a més de continuar al consell d'administració d'una empresa privada, vicepresident d'USP Hospitals) tot obtenint un salari que, es calcula, superava els 350.000 euros anuals ja que només d'Innova cobrava 280.000 euros anuals. De les denúncies presentades es deriva que Prat desviava fons públics per complementar el sou d'altres directius que des del món privat o des de les institucions prestaven serveis impossibles de justificar (com succeïa en el cas de l'al·ludit Carles Manté, el qual, un cop va cessar de director de l'ICS, va continuar cobrant 13.000 euros mensuals a través d'una empresa que havia fundat amb la seva dona en concepte d'uns suposats serveis d'assessorament inexistents).
No cal dir, en aquest sentit, que només que s'haguessin impedit aquests abusos tal vegada la retallada de partides en el sector sanitari per contenir el dèficit no hauria d'haver estat tan traumàtica o ni tan sols s'hauria d'haver executat. El contrast entre el càstig pressupostari que pateix el sistema de salut i els casos de corrupció insufla un seguit de dubtes inquietants que encara contribueixen més a deslegitimar el desmantellament de l'estat del benestar que estem patint. Durant mesos s'ha retallat però ha continuat la rapinya practicada per alguns gestors. Amb la retòrica de la reducció del dèficit hem vist com la riquesa generada per les classes mitjanes i populars a través del sistema impositiu acabava sent transferida a les classes dirigents mitjançant inside jobs de la mena que practicava Prat, primer amb l'aquiescència del tripartit i després de la majoria convergent. De fet, amb l'allau d'irregularitats i de casos de clientelisme que estan esquitxant dirigents de CDC en diversos àmbits, potser hauríem de començar-nos a preguntar si en aquest mandat la tendència a la patrimonialització indeguda de recursos públics sota el pretext de l'austeritat no arribarà a la seva apoteosi. No hi ha diners i cal tancar quiròfans, però, per exemple, es poden continuar subvencionant generosament grups de comunicació encarregats de transmetre una imatge positiva de l'acció de govern.
Al problema de la sagnia de recursos que van a Espanya i no tornen (o tornen en la quantitat mínima per justificar la intervenció) s'hi afegiria el saqueig dels pocs recursos que es podrien destinar al manteniment de les prestacions socials. Pel que fa a la sanitat, si després de tots els escàndols de l'ICS que s'han destapat, Mas vol transmetre una altra impressió de les seves polítiques, almenys hauria de fer cessar el principal responsable que ha tolerat durant un any i mig Prat i la seva camarilla: el conseller de Salut, Boi Ruiz; però sembla que al govern dels millors no hi ha lloc ni per a cessaments ni per a dimissions, cosa que potser s'haurà de pagar a les urnes.
