Coptes a Sant Quirze

L'Església ortodoxa russa ocupa l'ermita lloretenca de Sant Quirze, de la qual s'ha permès de deixar els bancs al carrer a sol i a serena, actitud força incorrecta, al nostre judici, perquè sembla que, quan et deixen una cosa, cal tractar-la bé. L'actual rector de Lloret ha explicat que els va facilitar la possibilitat d'instal·lar-se a Sant Quirze per treure'ls de la parròquia. I així els va posar en contacte amb el “suposat” propietari –les cometes són del diari–, sense adonar-se que, d'aquesta manera, abonava una tesi que la majoria de lloretencs reprovem. És possible que contribueixin a fer pensar a la família Durall que l'ermita és seva uns documents antics emmarcats, que tots, de petits, havíem vist penjats per alguna paret o, darrerament, ja mig desmuntats, dins d'una calaixera de la sagristia. Els aficionats a la història n'havíem pres nota. Dos estaven en llatí i, per tant, el contingut l'ignorava gairebé tothom, i estaven encapçalats pel nom del papa Lleó XIII. El tercer era una acta notarial de la col·locació de la primera pedra (26-04-1876) de la casa senyorial que els Pujol Llobet –antics propietaris de la masia propera a Sant Quirze– es van fer a la plaça de la Torre, en ple nucli urbà de Lloret, un autèntic palauet, obra de l'arquitecte Fèlix de Azua, que fou l'Hotel Rosal a les primeres dècades del segle XX i que acabà lamentablement enderrocat el mes de novembre del 1967 per construir-hi l'actual Hotel Metropol. Els altres documents eren dos breus de l'esmentat papa –un adreçat a l'ordinari de la diòcesi i l'altre, als sol·licitants– en què autoritzava (el 9 de setembre del 1879) la construcció d'un oratori privat als Pujol Llobet a la mateixa casa, concessió referendada pel bisbe diocesà i ratificada, potser periòdicament, pel rector de Lloret mossèn Joan Delclòs, després de fer la visita preceptiva i constatar que “en su habitación de esta villa” l'oratori tenia els vasos sagrats i els ornaments per celebrar la santa missa amb dignitat, tal com consta el 15 de juny del 1894. Res, per tant, referit a l'ermita de Sant Quirze. Potser en efectuar-se els primers canvis de propietari de la casa els Pujol Llobet o els seus descendents, es van emportar els quadres on figuraven els documents cap a la seva masia de Sant Quirze i acabaren dipositant-los a l'ermita per allò de ser un document del papa. Així, doncs, aquests documents ni tan sols pertanyen a la família Durall, que, segons determinades anotacions localitzades, devia comprar als Pujol la finca que envolta la capella el 14 d'abril del 1919.