Més enllà dels Jocs

Ens entestem a mirar als Jocs Olímpics de Londres, a enlluernar-nos amb les medalles, i girem l'esquena al drama de Síria, que cada dia escriu capítols de criminalitat indignes d'una comunitat internacional que s'autoanomena vetlladora dels valors democràtics. I són moltes altres les realitats mundials que clamen la nostra atenció: la crisi alimentària al Sahel, que en aquests moments d'estiu viu el seu punt àlgid de desgràcia; o les llibertats a Rússia, on es jutgen les joves punk que es van atrevir a criticar el règim.

Però avui, mirant a Londres, un fet em crida l'atenció: la desaparició de diversos atletes camerunesos de la vil·la olímpica. El Camerun viu en una democràcia dèbil, amb un president amb massa poders elegit per primer cop amb el 99,98% dels vots al 1984; on la pobresa detectada per Nacions Unides afecta més del 40% de la població, on es practica la tortura, i al qual l'Informe sobre Transparència Internacional col·locava fa pocs anys al segon lloc dels països més corruptes del món. I lluny de trencar amb aquesta tendència, la reforma constitucional d'ara fa quatre anys va anul·lar la limitació a dos mandats del màxim dirigent del país i en va garantir la immunitat un cop acabat el mandat. La pena de mort vigent, denúncies de tortures a dissidents, país empobrit, amb recursos per explotar que no permet el progrés de la seva societat, segurament han estat prou motius per fer que cinc lluitadors de boxa, una futbolista i un nedador hagin decidit desaparèixer.

Veiem el Camerun com una de les economies més sòlides de l'Àfrica Central. La debilitat de les nostres anàlisis internacionals, mediatitzades per interessos colonials adés i ara, fa que considerar el progrés en aquell continent encara no prioritzi el benestar de la seva gent. Molta sort als set de Londres. I no oblidem els 18 milions i mig restants. Tenim eines per afavorir la transformació de determinades societats corruptes que no vetllen per l'interès de la seva gent.