El projecte més vistós

Anirem descobrint coses de Mart, a mesura que es vagin acabant els Jocs Olímpics de Londres. Revelador que la nau robot que han enviat es digui Curiosity i curiós –i també decebedor– constatar un cop més que necessitem sempre novetats i veure batre records i trencar reptes i tenir la sensació que anem més enllà, com ara a Mart, per pensar que estem fent alguna cosa. Sovint, però, en general, tot el que fem molts és quedar-nos asseguts davant de l'ordinador o la tele, mentre els científics amb els ginys que fabriquen, els enviats especials a efemèrides com els Jocs Olímpics o els polítics que ens guien continuen assegurant-nos que el món progressa i que nosaltres estem avançant amb ells. També gràcies a ells: no s'estan de dir-ho perquè necessiten els nostres vots o que escoltem o llegim els mitjans de comunicació on treballen o que les empreses o els departaments governamentals corresponents continuïn abocant diners que els assegurin poder continuar desenvolupant els seus programes científics. És això –o també això– el que celebrava dilluns eufòricament tot l'equip del Mars Science Laboratory en veure les primeres fotos que enviava el Curiosity. A mi m'ha atrapat llegint Solar, una novel·la d'Ian McEwan que no m'acaba de convèncer tant com les altres, però on Michael Beard, que és físic, premi Nobel i el personatge principal, té com a primer objectiu de la seva feina aconseguir diners. Sap que li serà més fàcil obtenir-los si pot relacionar el centre on treballa “amb un únic projecte vistós que sigui comprensible per al contribuent i per als mitjans de comunicació”. I és sobretot això el que explica la importància dels Jocs, de l'arribada a Mart del Curiosity o, per tornar a casa, del programa del govern d'Artur Mas, ara que sembla que estan a punt d'enviar la nau d'aquest país cap al planeta desitjat de la independència. I ja ho sabem que pot ser un esquer, però també sabem que convé creure'ns-ho perquè quin altre camí ens queda per fer que aquest país progressi?