Cafè als Jocs

En aquests JJOO 2012, tan destacable com el conjunt de medalles i rècords assolits ha estat l'opció de Londres vers els productes de comerç just. Al càtering dels Jocs, tant el cafè com el te o la xocolata portaven el certificat Fairtrade, és a dir, procedien d'uns cultius que permeten una vida digna als camperols que els conreen.

No ens ha de sorprendre que hagi estat així atès que al Regne Unit el comerç just està molt arrelat, amb unes vendes que l'any 2011 van arribar als 1.505 milions d'euros. Un compromís amb el bon comerç compartit també en gran mesura pels Estats Units, Canadà, França, Suïssa, Alemanya, i en petita mesura per Espanya. A la península li costa parar atenció a què significa alliberar de l'explotació els pagesos que integren les cooperatives del comerç just.

S'ha explicat en llibres, articles, conferències. S'ha dit que a aquests productors se'ls garanteix tant el preu com la quantitat que se'ls comprarà, i que a més reben una avançada del 50% per tal que no s'endeutin en adquirir les llavors. Ja no són víctimes de les oscil·lacions del mercat, dels especuladors ni dels usurers. Cooperatives de l'Àfrica i de Sud-amèrica poden vendre llurs mercaderies a un preu just que permet una millor vida en molts sentits, entre ells, portar les criatures a l'escola en comptes de fer-les treballar des de petites.

Solen ser ONG ubicades als països desenvolupats les que s'encarreguen de proporcionar assessorament tècnic i de gestió als productors, de procurar-los un mercat estable i de realitzar, alhora, les transaccions comercials. Pel que fa als llocs de venda, alguns es troben en locals de les ONG, altres són botigues solidàries i, cada vegada més, hi ha també supermercats amb articles del comerç just.

Que el Londres olímpic s'hagi mostrat sensible als drets humans que el comerç just porta implícits pot incrementar l'actuació solidària de moltes persones que en fer les seves compres no hi paren esment. Serà una col·lateral aportació de l'esport.