LA COLUMNA
Contactes no gaire actius
L'Skype em saluda sempre amb aquest missatge: “Els teus contactes no han estat gaire actius últimament.” L'Skype és una aplicació informàtica que permet comunicar-se per text, veu o imatge amb altres persones. Com tantes altres eines d'aquesta mena, té ramals que enllacen amb Facebook i amb Twitter, però la meva disposició per connectar-me a les xarxes és nul·la. Tampoc no faig servir gaire l'Skype i es veu que tot plegat justifica un missatge de velada reprimenda cada vegada que obro el programa. Que els meus amics no estiguin gaire actius deu ser un delicte greu de misantropia digital.
La tecnologia es pren unes llibertats excessives. Toquen el voraviu els insofribles contestadors automàtics que diuen: “Perdoni, no l'he entès, repeteixi la resposta.” En primera persona! Com si la veu de lloro fos humana, tingués cara, ulls i pessigolles als peus! I empipa d'allò més que, quan la pantalla de l'ordinador qualifica d'error una ordre, exigeixi tocar el botó ‘acceptar'. No ho acceptes de cap manera, però t'ho menges amb patates, com es diu ara. La meva agenda del Google Calendar té l'opció “troba un forat” que serveix per anotar l'hora d'una cita o un compromís. Un forat? És una exageració, perquè no tinc l'agenda gens atapeïda, però no puc evitar que el programa em tracti de businessman superocupat.
La informàtica, cada dia més funcional, intuïtiva i fàcil, peca d'un afany desmesurat d'anticipar-se a l'usuari fent-lo anar tant sí com no cap on manen els estàndards de la massificació. Un exemple conspicu és el “crear un perfil” que demanen/exigeixen molts programes i aplicacions. Crear vol dir ‘inventar' i això obre un camp immens a l'engany i la fantasia. Res no m'impedeix de definir-me com a exballarina de cabaret i col·leccionista de figuretes de Lladró. Potser així, i afegint-hi la trola que tinc addicció al Twitter, l'Skype tindria una opinió més favorable de mi.